De Varanasi ens vam anar a New Delhi, 12 hores de viatge en el tren de la nit. Allà vam contactar amb Pablo i Rebeca de Streets of India. Un dels projectes d’aquesta ONG, està dedicat en CNI Shishu Sangopan griha, és un centre de dia des del qual es forma a dones, mitjançant la seva participació en diferents tallers, i es dóna reforç escolar a nens i nenes amb edats compreses entre els 2 i els 10 anys, evitant l’abandonament escolar i donant suport familiar.

Alguns barris de Delhi es componen de barraques construïdes amb materials de rebuig, i la seva gent viuen en condicions de pobreses extrema. Les condicions higièniques i els recursos d’alimentació no són apropiats, i menys per als nens que creixen en aquest entorn.

En aquest centre de tarda es desenvolupen en un entorn adequat i segur, aprenent rutines saludables, realitzant les tasques de l’escola i moltes altres activitats educatives. A més donen formació professional de costura i estètica a noies i dones que van haver d’abandonar l’escola prematurament.

Aquesta educació els permet desenvolupar-se com persones en un entorn segur i poder optar a una professió que canviaria la seva vida radicalment.

A través de WhatsApp vam quedar amb Rebeca a fer el taller al dia següent. Així que per allà ens vam anar. El centre extra-escolar ens ho va ensenyar la Sra. Vadana, la seva directora, i Tatiana i Jeni, dues viatgeres barcelonines que havien anat a visitar l’escola el dia anterior.

Aquest dia li va tocar la loteria a Mayra, que va agafar una gastroenteritis de cavall … amb febre i una descomposició en repetició … Així que, a causa de la reducció d’energies, vam quedar en fer només l’actuació, i no forçar la màquina amb el taller.

Vam preparem una habitació gran i buida en el segon pis, perfecta per l´espectàcle.

Vam preparar uns matalassos fins per que el nens s’asseguessin, vam posar el banc i li vam explicar a Jeni els canvis de música … la nostra improvisada tècnic de so.

Ens vam anar a preparar a una habitació creuant el passadís, mentre a poc a poc els nens més petits anaven entrant a la sala.

Al final, teníem uns 15 nens, a punt per començar … L’entrada i als exaltar, s’aixecaven i s’apilaven a la primera fila … estaven assedegats de joc, i això els vam donar, vam crear el doble d’intervencions improvisades, estaven encantats de sortir a l’escenari, s’amuntegaven per participar …

Els jocs es van succeir, i ells encantats no paraven de riure. En acabar, no ens deixaven sortir, volien més història, volien saber com continuava …

Així que el vam resoldre fent pessigolles i jugant a tocar i parar … Una infinitat de riallades … Tots van quedar encantats, fins i tot la directora Sra. Vadana que va elogiar la delicadesa de l’espectacle.

El següent dia que anàvem a l’escola va ser a la setmana següent, un divendres. Havíem pactat a fer un taller per als nens més grans, d’entre 10 i 14 anys. El vam realitzar en mateixa sala que el xou, suficientment àmplia.

Van venir uns 20 nens i nenes, un nombre elevat, i tots estaven entusiasmats i motivats per començar el taller de clown !!!! En començar, com sol passar, tots estàvem alterats, fent bromes, distrets, però a poc a poc i insistint vam aconseguir que tots formessin part del grup, disposat i atent als nostres jocs.

Les activitats els sorprenien, els encantaven, es reptaven els uns als altres a fer-ho millor … Va ser un gust de taller, tímids al principi i boig al final, s’ho van passar genial, i així ens ho van fer saber.

Al final vam haver de parar perquè se’ns va acabar el temps, tot i que encara s’apilaven amb les mans alçades per ser els següents en sortir com a voluntaris …

I ens acomiadem d’una experiència genial, amb nens amorosos que van agrair les activitats que els vam portar amb immenses somriures i joc, les van compartir i ho van donar tot per treure el màxim d’aquesta experiència. Una abraçada i us desitgem el millor !!!!