La següent col·laboració va ser amb l’escola Srongtsen Bhrikuti Boarding High School una escola tibetana a Kathmandú. Havíem contactat amb ells a través de Petit Món, i el motiu és perquè ells tenen apadrinats uns 30 estudiants.
Tot i que és una escola privada, dues terceres parts dels nens que estudien en ella estan apadrinats, així que aquesta escola fa una enorme obra social, no només facilitant educació a nens sense recursos, sinó que a més s´allunya del model escola-gueto, vull dir que alumnes de diferents classes socials comparteixen el mateix nivell acadèmic i les mateixes condicions.
El nostre contacte va ser Mr. Jampa, el cap d’estudis, que ens va facilitar la feina moltíssim, estava obert a qualsevol proposta i fins i tot a comprimir horaris per treure el màxim profit. El pla va ser: durant 2 dies; 3 tallers el primer dia incloent un per a professors i l’actuació més dos tallers per al segon dia.
Així que vam començar pel principi, el primer dia…: Al matí el primer que fan tots els estudiants és reunir-se al pati, una esplanada enorme, per fer l’assemblea diària, diuen oracions budistes, canten l’himne del Tibet i després canten l’himne del Nepal.
I just després, ens van presentar a nosaltres, al davant de més de 500 persones !!! Impressionava veure a 500 nois uniformats saludant-nos … Ens van passar el micro per presentar-nos i els vam donar les gràcies per acollir-nos.
Els tallers els vam fer al Music Hall, un espai vell però amb encant, amb grades de ciment i un polsegós escenari. L’arribada dels nens va ser esglaonada, així que vam començar una mica tard.
El primer grup tenia 14-15 anys i eren uns 20 alumnes, tots uniformats i amb corbata, ens vam donar el gust de dir-los que s´afluixessin la corbata !!! Jejeje … Tot va anar de meravella, tot i que algun era un bon trasto i que tots eren bastant tímids. Poc a poc s´anaven motivant i deixant anar, començaven a estar molt ficats. Se´ls notava que els agradava experimentar, i se sentia la curiositat que tenien per les arts.
Els dos grups, tant del matí com a la tarda eren molt divertits, alguns amb més desimboltura que altres, es lliuraven als exercicis, deslligant els lligams del judici extern. Entre ells alimentaven l’exposició, les ganes de veure els mons imaginatius d’altres caps … Tot el dia va ser un gust.
A última hora vam fer un taller per a professors. Van assistir-hi 18 d’ells, persones en general d’uns 40 a 50 anys, amb aspecte més o menys clàssic. Feien pinta que ho anaven a gaudir, sens dubte !!!
I així va ser. Amb l’escalfament i ja van començar les primeres rialles i bromes. Després passem a fer una mica de mímica. Es comportaven de manera tímida, però estaven predisposats a fer-ho, a vegades amb una mica d’obligació … però sempre amb bon humor.
L’últim exercici consistia a fer una mica d’improvisació. En explicar l’exercici alguns d’ells van dir que havien de marxar urgentment… jajaja… amb compromís, no s’atrevien a exposar-se a qualsevol situació. A això se li sumava que els alumnes havien acabat les classes i estaven observant als professors fer el pallasso !!!! Van començar per parelles, molt bé, molt naturals i graciosos, amb timidesa però donant-ho tot !!! Bravo profes !!!
I així va acabar el dia, vam recollir i ens vam anar al pis que Petit Món ens deixava, i que s’estava genial.
Al dia següent vam anar a l´escola molt aviat, havíem de preparar-nos per actuar just després de l’assemblea matinal, davant de més de 500 personetes !!! Aixó és per gaudir-ho !!!
Un dels alumnes ens feia de tècnic de so, i un altre s´encarregava de la cámara de video. A continuació vestuari i maquillatge. I … que comenci l’espectacle !!!!
Tot va ser genial, el públic increïble, xisclaven d’il·lusió, les rialles es contagiaven a cada acció, cada mirada pallassa, impressionant. Ho vam gaudir com mai.
En acabar, tots els nens ens envoltaven, volien xocar les cinc, donar les mans, fins i tot ens abraçaven !!!
Ens vam dirigir al Music Hall a fer el taller del matí, quan pel camí venia una tropa de nens i nenes d’uns 4-5 anys amb els braços oberts que es van xocar amb nosaltres per abraçar-nos … que tendre va ser !!! Després giraven i s’anaven corrent !!! Què gest més tendre, què infants més amorossos…
Els dos tallers del dia eren per a alumnes de grau 9, entre 15-16 anys, i els dos van ser un regal. Estaven súper motivats amb ganes de fer teatre, clown, ens va sorprendre. Una parella de noies va fer la millor improvisació que hem vist en tot el viatge, gairebé ens arrenca les llàgrimes de gust, eren molt bones i sabien el que feien …
Al final de l’última classe un grup de noies va voler fer una improvisació, sense preparar, en l’extra temps … primer cop que ens passa … Increïble !!!
I així acabem aquesta col·laboració, intensa, com són totes, però amb molt bon gust de boca, per haver-ho compartit amb gent motivada que valoraven el poder de la interpretació i del clown !! Ens vam acomiadar, però tornareu a saber de nosaltres … Petonassos!!!!