I ja estem al Nepal!!!! Després de creuar la frontera per Birgunj, com si d’un altre segle es tractés, moltíssim tràfic de camions, barrejat amb carros tirats per bous guiats per homes amb faldilla i turbants. Ens dirigim a Kathmandú, però abans ens esperen 15 hores d’autobús per tortuoses carreteres…

Allà esperem resposta de totes les ONGs a les que havíem enviat petició de col·laboració. Durant molts dies va regnar el silenci. La raó és que vam coincidir amb la festa local del Dhasain, la més important de l’any, que suposa un mes de vacances a les escoles.

La primera ONG que ens va contestar va ser Papa ‘s House. Una ONG que es dedica a donar educació i una vida digna a infants sense recursos. Ens van avisar que a la casa només hi havia uns 20 nens i nenes a causa de les festes. Per descomptat nosaltres vam estar encantats de ajudar-los, emocionats amb la nostra primera col·laboració al Nepal.

La casa d’acollida estava a uns 5 km del nostre hotel, així que vam decidir anar caminant!! Motivats!! Doncs sí, d’aquesta manera guanyàvem una visió més global de la ciutat, a més del centre més turístic.

La casa era bonica pel seu gran jardí cobert de gespa, amb gronxadors i una pista de bàsquet. Ens va venir a rebre Michael, un home maquíssim que ens va presentar a tothom, professors i nens, tots amb grans somriures, estaven esperant l’arribada dels pallassos !!!!

Després de familiaritzar-nos amb els nens vam decidir començar el taller, al jardí, sobre la gespa refrescant. Els nens eren d’edats molt diverses, des de 4 anyets la més petita, fins a adolescents.

Però vam poder fer una combinació d’exercicis per a tots. Eren molt tímids, els costava molt fer exercicis on es mostraven individualment davant del grup, però a mesura que avançàvem la confiança augmentava i la tensió va deixar pas a la diversió.

Que graciosos eren, sobretot la més petita, que no parava de córrer gaudint de les seves dues cames noves, unes pròtesis des del genoll fins als peus.

Al final vam fer unes simples improvisacions que van posar a tots a prova. Què graciosos estaven, nerviosos i tímids, moníssims …

I el final del taller va donar pas a la nostra actuació. Vam preparar l’escenari, que per descomptat seria sobre la gespa, vam col·locar el banc de rigor i vam donar les directrius al tècnic de so improvisat que estava tant nerviós com si actués ell…

Per a nosaltres cada actuació és única, sempre ens posem nerviosos moments abans de començar, i així ho vivim més intensament… no ens cansa.

Va arribar el moment de començar, sona la música i sortim a escena. Els nens emocionats, per fi els pallassos!!!! S’ho van passar genial amb els nostres despropòsits, els van encantar i ens ho van fer saber amb les seves rialles i somriures, mirant-nos directament amb aquells ulls brillants, oberts com plats, les boques obertes, aliens als gossos que no deixen de bordar …

Les escenes es succeïen i els nens s’amuntegaven cada vegada que demanavem un voluntari. Nosaltres gaudint de la seva generositat, la seva il·lusió i la seva capacitat d’il·luminar-nos amb la seva innocència.

Al final aplaudiments i abraçades, somriures i molt d’amor… Ens quedaríem a viure en aquesta casa sense dubtar-ho!!!! Que magnífic ambient, és emocionant poder ser testimoni tan admirables obres altruistes. Us desitgem el millor del món !!!! Molts petons i abraçades.