La següent col·laboració va ser també a través de Petit Món, us parlarem d’ells en els següents post, han estat molt especials per a nosaltres per tota la seva ajuda. En aquesta ocasió es tractava de fer una actuació a l’hospital Shankarapur del Nepal Disable Association (NDA) dedicada a lesions de medul·la espinal i paràlisi. Petit Món els ajuda a millorar moltíssim les condicions de vida dels pacients donant equipació essencial.
L’última adquisició va ser una cadira de rodes elèctrica per a una noia amb paràlisi cerebral anomenada Dolma. Abans Dolma depenia de que algú la traslladés a una cadira de rodes convencional, i ara, gràcies a Petit Món pot desplaçar-se a la seva voluntat … una aportació que canvia una vida …
Havíem pactat fer l’actuació a les 12 pm amb Krisna, un noi que s’encarrega de coordinar les activitats de la secció. Així que vam arribar a l’hospital, ens va rebre Krisna i amb ell vam comentar els detalls, Karen, un dels nois de Sano Sansar ens faria de tècnic de so, vam col·locar el banc al pati on actuaríem i ja tot estava llest.
Ens vam anar a una habitació a preparar-nos. Entre lliteres d’hospital ens vam canviar de roba i ens vam maquillar, no va passar massa temps perquè donéssim el senyal de preparats !!! Així que va anar passant la veu fins Karen, que va iniciar la música … Ens vam llançar a escena !!
Allà hi havia nens i adults, la majoria en cadira de rodes col·locades en una única línia, ansiosos per veure l’actuació … Al principi estaven estupefactes, els agradava el que veien però no era la versió de pallassos que esperaven … però poc a poc van anar entrant en la història i es van començar a sentir els primers aldarulls i les primeres rialles, començàvem el viatge junts per l’imaginari de Somiant Pinzells.
Nosaltres també poc a poc ens vam anar deixant anar, ajudats pels voluntaris que preníem del públic, un amor d’intervencions que va fer el moment de tots, compartint instants d’aquesta senzilla història que només pretén un somriure …
Al final, tots junts vam compartir opinions i comentaris: els va agradar molt !! Ens va agradar veure que els havia sorprès, que no s’esperaven una cosa així, havíem portat el teatre al seu centre i l’havien pogut assaborir amb calma.
És molt gratificant poder compartir moments així, poder percebre l’agraïment de gent a la qual podem canviar una mica la seva rutina, mostrar la vida des d’un prisma diferent, i ens va donar la impressió que ells ho necessitaven i ho agraïen.
Finalment ens vam fer la foto de grup, una experiència preciosa que ens deixa un deliciós sabor de boca … Això ens omple, dóna sentit a aquest viatge i a tot el que fem!!! Moltes gràcies!!