I per fi estem a l’Índia !!!! Oooooeeeeh !! Deixem Nepal, i després de 24 hores de viatge en diversos autobusos locals, alguns a punt de desmuntar-se i en ocasions mancada de vidre a les finestres, arribem a Varanasi.

Varanasi és una de les ciutats més emblemàtiques i sagrades de l’Índia. Allà és on tot hindú que s’ho pugui permetre porta els seus éssers més estimats per incinerar-a les ribes del riu Ganges a una cerimònia Hundu … tot un espectacle de religió, misticisme i sadhus (gent que abandona tota vida terrenal per sol meditar i fer ioga).

En aquesta ciutat vam contactar amb Learn for life, una ONG fundada i dirigida per Nicole i Michael, una parella molt molt maca. Ells tenen diversos projectes en marxa. Nosaltres col·laborem amb ells fent dos tallers de clown i una actuació a l’escola que gestionen. A més, tenen un forn de pa que produeixen productes orgànics elaborats per la gent local. També s’estan formant a dones en tècniques de sastreria i es dediquen a confeccionar robes que després venen a la botiga que van inaugurar mentre vam estar allà.

Ens dirigim a la guesthouse que tenen ells mateix, Bread Brown Bakery. No va ser fàcil trobar-la ja que des que la van obrir han aparegut almenys tres imitacions amb el mateix nom o molt similar. Fins i tot una d’ells reclama que també esponsoritza una escola que encara no tenen ni oberta … La gestió d’aquesta gent és molt bona, així que no ens va estranyar que els surtin imitadors i detractors envejosos … Un cop allà vam parlar amb ells i vam acordar fer els tallers al dia següent, genial !!!

L’escola és un edifici de dues plantes que alberga l’escola, el forn i l’apartament de Nicole i Michael. És un edifici vell però és correcte i ben cuidat. Els més petits estan en una altra finca creuant el carrer, amb un gran jardí i una zona coberta on els més menuts de guarderia juguen i aprenen amb la professora. A més allà hi ha també la sala de confecció amb les màquines de cosir.

Els tallers els vam fer en aquest jardí. El primer grup era d’uns 25 nens d’una edat compresa entre 8 i 10 anys. Comencem com sempre escalfant, donant joc, i ells van respondre com correspon, com nens. Ens ho vam passar genial, jugant, ballant, interpretant.

Estaven súper motivats i eren molt desperts, va ser un plaer. A més, pel reclam de la nostra música, es veien multitud de caps de veïns curiosos abocats per la reixa. Tanquem el taller entre aplaudiments i crits d’emoció … no hi ha res com ser nen i sentir-te nen …

El següent taller eren 23 persones d’edats entre 10 i 12 anys. Aquests eren més entremaliats i rebels, Nicole ja ens havia avisat. Al principi es revelaven fent bromes fora de context, però pel simple fet d’acceptar-les o fins i tot animar-los a continuar-, van deixar de fer-les fora de context per ficar-les en el context i compartir-les.

Tot el taller va ser genial, alguns eren més tímids que altres, però nosaltres els animàvem i tots van participar.

Les improvisacions van ser molt gracioses, amb el nas vermell, estaven per menjar-se’ls, super entregats, buscant la mirada del públic, gaudint-amb emoció. En acabar, es van quedar a comentar la jugada amb nosaltres, motivats, amb els ulls oberts i brillants …

Va arribar l’hora de dinar, tots els nens portaven una safata plena d’arròs, com la nostra, arròs biryani, molt ric. Després, tocava el xou, així que vam preparar l’escenari en el mateix pati on vam fer els tallers.

Vam encarregar a una de les voluntàries, Sophie, que ens ajudés amb el so, la rutina de sempre. I ens vam canviar i maquillem a la sala de costura.

Tot estava a punt, vam donar el senyal d’inici i va començar a sonar la música … quins nervis !!!! Sortim i tot va començar a funcionar, les rialles van començar a brollar, els nens s’acumulaven a la primera fila desbordant-.

Tot anava com una seda, tots ficats en la història, quan de sobte uns tambors eixordadors van començar a sonar, eren els partits polítics que feien comparses per la ciutat com si d’una demostració religiosa es tractés, amb crits apassionats, himnes repetits per desenes de persones … En resum, una bona tallada de rotllo que va durar 5 minuts fins que van desaparèixer carrer avall … Nosaltres li vam donar tot el joc que vam poder mentre va durar, però per ser sincers, va tallar molt el rotllo.

Tocava remuntar !!! I així ho vam fer, amb tota la nostra energia vam tornar a compartir la història, junts ens vam tornar a ficar i les rialles i l’amor entre la dama i el pintor va tornar de nou … Al final, aplaudiments i xocs de palmes, abraçades i agraïments .

Va ser un dia genial, amb una gent fantàstica, i un projecte d’ONG ple de bon rotllo.

En tornar a l’edifici principal Nicole i Michael ens van oferir estar gratuïts en la seva guest house, Brown Bread Bakery, possiblement la més neta i agradable de tot Varanasi, i 50% descompte en el menjar !!! Una oferta genial que no rebutgem … Ens van deixar estar tot el temps que vam estar a Varanasi, 4 nits més, fins i tot mentre col·laboràvem amb altres ONG, un regal inesperat.

L’habitació era superacogedora i neta, el menjar excepcional, i el més important: neta !!!! Una cosa que a l’Índia pot no abundar … no exagero, tenim una gastroenteritis cada 3 dies … i això que anem amb compte …

En resum, moltíssimes gràcies Learn for life per la col·laboració i les facilitats que ens heu donat, sou gent fantàstica fent una grandíssima labor !!!!