Estem a Vientiane i volem compartir part de nosaltres amb la gent d´aquí. Així que vam començar a enviar correus electrònics a tort i a dret per trobar organitzacions amb qui col·laborar. Vam obtenir algunes respostes d’ONG, com Enfants du Mekong, però també vam rebre una sorpresa.

Una escola de preescolar anomenada Santisouk Montessori s’havia assabentat del nostre projecte i ens va proposar organitzar un espectacle en el seu escola, ells farien la promoció a Vientiane, i el propòsit seria recaptar fons per al nostre projecte!! Us ho podeu creure?? Sense dubtar-ho vam acceptar, primer perquè així podíem actuar, i ja teníem ganes…, segon perquè no ho podíem rebutjar un gest tan bonic que per res esperàvem, i tercer… perquè una mica de suport econòmic no ens va gens malament en aquest llarg viatge…

Així que ens vam reunir amb ells a l’escola. Vam conèixer a Caroline, la directora, que ens va transmetre des del primer moment com d´il·lusionada estava per poder ajudar-nos i mostrar una mica de teatre als seus alumnes. També ens va ensenyar el fantàstic espai que tenen a l’escola: un genial jardí amb gespa i grans arbres, donaven ganes de tirar-se, rebolcar-se, córrer, saltar, cridar, treure una espasa, defensar el castell, entrenar dracs, tornar a la nau espacial, creuar l’estret penya-segat!!… ehem… perdó… el que deia… l’espai era màgic per fer l’espectacle.

I va arribar el dia. Per variar no hi havia massa gent i ja era l’hora de començar… així que ens vam esperar uns minuts més per començar… Mentre, ens concentràvem i acabavem preparatius, tot estava llest, vam fer una mirada fora i ja estava ple!!! Hi havia unes 100 persones… Genial!!!! Això promet… que comenci l’espectacle!!!!

Moments abans de sortir va sonar la música, tots callats, expectants, que passarà? Tot d’una surt el pintor, amb el seu posat despistat, embadalit amb el paisatge, ja de primeres els nens van congeniar amb ell, van començar les primeres rialles, han estat esperant dies, però els pallassos  ja són aquí!!!!

L’espectacle va transcorrer amb una completa fusió entre públic i actors, els nens, impacients, s’aixecaven per veure-ho de més a prop, per poder interaccionar, l’ambient s’omple de rialles, auguris i comentaris, tots participen.

En un moment, requerim un voluntari i, en comptes d’aixecar-se un de sol, ens vam veure envoltats de nens ansiosos per formar part, per participar en el que ja han assimilat com a seu, una escena en la qual volen aparèixer!! Jajajaja… així que… toca improvisar!! I finalment vam arribar al final, mirada al públic, sospir, i ens retirem, deixant enrere una experiència plena de somriures i jocs, amb el cor ple de tots els que han compartit aquest escàs temps amb nosaltres, un temps que ens portem i esperem que tots els presents també…

No podem tancar aquesta experiència sense agrair a l’escola de preescolar Santisouk Montessori, principalment a Caroline, i a tots els assistents, per la il·lusió i el suport que ens han mostrat, per donar-nos més impuls en aquest viatge i continuar.