A Malàisia vam tenir diverses col·laboracions, a cadascú més interessant i enriquidora. La primera que vam fer va ser a l’escola Salam Children Learning Centre. Es tracta d’una petita escola iniciada per una família de refugiats d’Iran. Es compon de 3 petites sales en un primer pis, i els estudiants són majoritàriament refugiats afganesos.

La nostra arribada era esperada, tots expectants, així que ens va ser molt fàcil començar amb les rialles, fent el pallasso no falla … Les cares somrients dels i les infants, entre una certa reserva de timidesa inicial. Només arribar ja alborotamos tota l’escola !!!! Això seria fàcil …

I efectivament, tots i totes es van enganxar a la formació en un instant !!!! Ens va costar molt poc tenir-los a tots compartint enganxats i completament disposats. A poc a poc vam anar creixent junts, fins que va arribar al final.

Les cares de tots i totes eren de felicitat, ens van deixar enamorats d’ells, i al final vam estar xocant palmes, fent bromes, tot rialles, fins i tot abans d’anar-nos algun @ s infants fins i tot ens van abraçar, amb un rampell de ple amor … que guapísim i totes són tots i totes !!!!! Per menjar-se’ls !!! la veritat és que ens enamorem ràpidament de tots els nostres alumnes …

Abans d’anar-nos la família regent ens va convidar a un te i unes pastes de cortesia. Estava la filla, la dona i l’home de les cases. Ens van explicar una mica la seva història, els sofriments que havien viscut sortint de l’Iran perseguits per ser cristians cap a Pakistan, i com allí els havien intentat assassinar per enverinament, del qual van sobreviure de miracle per escapar a Malàisia … Tot colpidor … no som conscients de les injustícies que succeeixen en el món fins que ens les expliquen, i veiem del que esgarrifós que som capaços …

En fi, ens anem amb molt bon gust de boca, amb una experiència inoblidable i amb el record de les cares de felicitat dels i les infants … Ens encantaria tornar per seguir amb el que vam començar …