A través d’Lakshyam també vam anar a l’escola de Vasant Kunj. Google Maps ens ho havia localitzat a la primera, per això no demanem confirmació de la localització, però estava equivocada … Vam estar una estona buscant-la, i finalment vam aconseguir arribar al lloc … Es troba al sud-oest de Delhi.

Neha va ser el nostre contacte, ella ens va trobar en el camí i ens va acompanyar fins al lloc. A l’entrar ens vam quedar uns segons en estat de xoc … Es tractava d’una barriada de barraques com no havíem vist fins ara … Tota una esplanada plena de barraques de cartró, fusta, xapa i uralita, en el millor dels casos …

La zona de l’escola és un espai amb un plàstic a terra, que en un passat llunyà havia estat una flamant pancarta … L’escola estava en construcció. Aquesta es componia d’una habitació delimitada per murs fets amb sacs de sorra. Encara faltava mitja alçada per poder pensar en posar sostre.

Els nens eren moníssims, hi havia de tot, des del noi amb texans i camisa, la nena moníssima amb el seu curta rosa (camisa llarga fins a les genoll), el noi amb la roba a girones i els nens petits nus que apareixien de tant en tant per aquí … amb els pèls bruts i esvalotats, amb cares de pillos i pilles … una bona foto … les famílies ens miraven amb curiositat, des de les zones d’entrada de les seves casa, davant del foc on preparaven els naan (tipus de coca de pa índia).

Comencem el taller amb les traduccions de Neha. Als nens al principi els costava molt, no estaven acostumats a exercicis de concentració, es dispersaven, no aconseguíem fer grup. A poc a poc tot va anar millorant, buscant els exercicis adequats per motivar-los aconseguim tenir la seva total atenció.

Els exercicis de clown els va costar una mica, encara els faltava obrir-se i exposar-se. Alguns fins i tot els costava reaccionar, estaven una mica perduts, es limitaven a somriure amb una ganyota nerviosa … Acompanyant-poc a poc ens acabem entenent, i llavors vam començar a jugar junts, a compartir experiències, a viatjar junts durant una estona per altres mons , atemporals, on ells mostraven la realitat.

Va ser una gran experiència, i l’important és que van ser estimulats, provocats i contagiats, acompanyats de la mà a visitar l’interior de la seva imaginació, interminable i increïble lloc. Quan ens vam anar es van quedar amb ganes de més, volien experimentar, aprendre i gaudir … estaven motivats … però això seria el proper dia !!!!

El següent dia, vam anar directes des Ghaziabad, creuant la ciutat en metro, de cap a cap. Calculem malament els temps i vam arribar bastant tard … De totes maneres allà ens esperaven tots els nens excitadísimos, només veure’ns es van tornar bojos !!! nerviosos perquè arribéssim i amb ganes de començar, ens esperaven des de feia una hora i per fi apareixíem !!!!. Allà també hi havia dos joves voluntaris de Lakshyam que ens van fer de traductors.

Comencem l’escalfament en una zona més àmplia. Primer amb els exercicis i jocs, estaven súper motivats !!!! Fins i tot els germans grans observaven i ens ajudaven a controlar els xavals. Ens sentim molt ben rebuts, la gent ens somreia càlidament, i els nens s’ho passaven molt bé. Alguna senyora gran es va acostar a nosaltres a agrair-nos el que fèiem i a donar-nos la mà amb un gran somriure.

Preparem alguna representació, els nois estaven per menjar-se’ls !!! Mireu les fotos !!! però que dolçor de nens i nenes … se’ns queia la bava del que dolços i motivats que estaven, donant-ho tot, amb els nassos de pallasso … Retaquillos més madurs i espavilats del normal … Cada vegada que acabava una intervenció es aixecaven tots per no perdre l’oportunitat de ser els següents, amb la mà aixecada, desesperats per poder jugar, actuar, compartir els seus propis estímuls amb tots nosaltres … Aaaaish … però que preciositat … només cal veure les seves cares per voler menjar-se’ls !!! !

I així va transcórrer la tarda, els nens s’ho van passar genial, nosaltres ho vam gaudir moltíssim. Ja amb els rotis a la mà, suposem que era el seu sopar, ens vam anar acomiadant i ens vam anar, seguits una estona del camí pels nens somrients, xocant les mans, mirant-nos feliços … Ens portem la seva energia, la seva senzillesa i l’amor que ens van donar …

Esperem haver deixat una espurna d’alegria i us portem amb nosaltres. I per aquesta raó vam escriure aquests posts, no per mostrar el que fem, sinó perquè ells estiguin en el pensament de tots, ens acompanyin per sempre, potser algun dia comprenguem … Us mereixeu el millor …