Una altra organització amb la qual vam col·laborar va ser Lakshyam. Es tracta d’una ONG que recull fons per a proporcionar educació a la població dels barris més pobres de Delhi. No és una tasca fàcil, no només han de recollir fons per crear equipació i pagar sous sinó que a més han d’aconseguir que es mantinguin aquestes instal·lacions i què els nens assisteixin a l’escola.

Lakshyam treballa amb tres centres a Delhi, però per problemes d’absentisme nosaltres només vam poder col·laborar en dos d’ells: Ghaziabad i Vasant Kunj.

L’escola de Ghaziabad es troba al barri amb el mateix nom, situat a la part nord-est de Delhi. Aquesta escola és un petit edifici de tres petites habitacions: una oficina, sempre tancada amb cadenat, una sala de costura i un servei de medicina per als veïns. Tot està envoltat per una tanca de ciment.

Els nens aprenen en una zona exterior coberta, sobre una catifa d’espart i amb una pissarra. Dins el recinte també hi ha una mini furgoneta amb el nom de Lakshyam que serveix de magatzem de trastos, un altre cotxe abandonat, uns enderrocs i uns gronxadors una mica derruïts.

Ens van citar a les 10h, el nostre contacte va ser Aishwarya, amb ella vam organitzar als nens. A causa de la varietat d’edat, vam decidir fer dos grups, i aquest dia començaríem amb els més grans, de 8 a 12 anys. Teníem temps limitat ja que a les 13h venia una altra visita.

Els nens eren molt vergonyosos, quan estàvem en cercle les noies evitaven estar al meu costat, al costat d’un home, no sabem si per pudor o per timidesa … jajaja … eren gracioses.

Comencem com sempre escalfant, iniciant la concentració del grup, demanant als nens i nenes que posessin tota l’atenció en el que estàvem fent allà … No va ser fàcil, com sol passar, però poc a poc tots van començar a motivar-se.

A mesura que avançàvem amb els exercicis es ficaven més i més en la interpretació, intentaven fer-ho millor, mostrant-se els uns als altres … tots molt concentrats !!! un amor de nenes i nens !!!!

Les famílies, que esperaven medicaments, de l’habitació assignada a això, envoltaven als alumnes observant i comentant els exercicis que realitzaven, curiosos i encantats amb les seves pallassades …

Al final ens va faltar temps perquè tots poguessin participar, però tornaríem la següent setmana … Així que ens vam acomiadar fins al següent dia.

Va passar una setmana i estàvem allà de nou. En aquesta ocasió Aishwarya no va poder venir, així que vam fer els tallers sense traducció. Vam reunir a tots els nens. Ens va encantar veure que s’havien unit nens que el dia anterior ens observaven des de fora del recinte … anaven amb les seves millors gales …

Els escalfaments eren repetits, la majoria ja els coneixia, així que tot va funcionar molt fluid. Els següents exercicis eren nous i necessitàvem traducció … Per sort la professora, que observava des de la distancien parlava una mica d’anglès i ens va ajudar.

Les interpretacions dels xavals eren emotives, tots ho intentaven el millor que podien, alguns reptant a una gran timidesa, altres habituats a mostrar-se. Com en el dia anterior, totes les famílies envoltaven als nois noies que feien els exercicis, curiosos gaudien amb les interpretacions dels seus petits.

A les 12: 30h ens vam preparar per fer l’espectacle. Ho teníem tot preparat quan vam donar la senyal de començar, i vam aparèixer … Els nois i noies ja estaven motivats, qualsevol gest i moviment els semblava graciós. Rebien les accions amb generositat i es morien de ganes per sortir com a voluntaris … Així que tot va anar molt bé. En aquest cas jo mateix vaig fer de tècnic de so, i això li va treure una mica de fluïdesa i brillantor, però igualment tot va sortir bé, tot molt pallasso i els nens ho van gaudir.

I finalment ens vam anar, deixant enrere uns nens famolencs de jocs, d’estímuls, curiosos i intel·ligents com qualsevol altre nen, però en un entorn que no ajuda, a veure si la bona feina de Lakshyam els pot ajudar a trencar la cadena de pobresa que els lliga …