A Yangon també treballem amb l’ONG Fondació Myanmar. Ens va passar el contacte Ségolène, una voluntària de Enfants du Mekong, i després de llegir el que feien pensar que seria perfecte poder donar un cop de mà. Es tracta d’una ONG associada a l’església que organitza formacions per a joves de zones fora de Yangon o rurals.

Els ajuden en el seu desenvolupament i així proporcionar sortides laborals dignes. Aquest programa es diu Youth Leadership and Development Center (YLDC). Consisteix en 4 mesos de formació, i els donen allotjament i manutenció. Molts dels que acaben el curs es comprometen per ajudar en altres accions socials dutes a terme per l’ONG.

El nostre contacte era Roger Martin, que fins i tot em s’aventuri a preguntar-li si era català … però no, en la majoria d’organitzacions catòliques que hem treballat els locals adquireixen un nom de bateig, i aquest és d’origen llatí … Així que vam trobar victòries, Marías, Júlies …

Després de comentar les possibilitats, i tenint en compte que ja eren al segon mes de la formació, vam decidir que seria ideal poder fer un taller de 3 dies, distribuït en 5 sessions, 3 de matí i 2 de tarda, així podríem explorar amb els exercicis que tenim preparats diversos vessants de la comunicació i interacció social.

El primer dia de taller vam arribar una mica tard … A més de que tots dos som experts en esgotar el temps fins a l’extrem, els trens en Yangon no van ajudar, no són precisament el transport més puntual que hem fet servir … com deia Carlo Mo, les excuses són de principiants …

Arribem al centre, i allà ens esperaven 20 nois i noies d’entre 16 i 27 anys, amb mirades àvides, disposats a tot, amb unes ganes fantàstiques per començar … Així que, allà anem !!!! El primer de tot, retirem totes les cadires que havien posat per fer classe … això no anava a ser una classe normal: la fama costa !!! jejejeje …

Com sempre vam començar presentant-nos nosaltres, després ells i d’allí ja va començar el nostre viatge. Va ser molt bonic, no només per a ells, per fer activitats noves que els descobrien a ells mateixos i aspectes diferents de la interacció i comunicació, sinó també per a nosaltres !! Ens al·lucino el bé que van funcionar els exercicis, el fàcil que era comprendre’ls, ressaltar les particularitats de cada interacció, com ells mateixos es donaven compte de les dificultats mentre els feien …

Teníem una traductora, Júlia, que participava i ens ajudava perquè tots ens entenguéssim, i en la majoria de moments no calia traducció, tot era molt clar, ells estaven molt oberts i la comunicació fluïa sense problemes.

Es podia veure les dificultats en els exercicis que requerien exposició, sortir i mostrar-se davant el grup. La majoria no estan acostumats, no tenen pràctica, així que veure’ls realitzar exercicis d’interpretació gestual era un plaer, com intentaven prendre el seu temps, el seu espai, i com la por escènica, els complexos, els judicis s’afanyaven les seves accions … jijijiji. .. d’això es tracta … d’aprendre de mostres reaccions …

A més, en termes de comunicació grupal, d’escolta i d’expressió, segons les cultures i costums, les prioritats varien, es pot veure com alguns vessants de la comunicació estan mes treballades que d’altres, la paciència en el moment de transmetre el missatge, la empatia per assegurar la recepció de la comunicació, la relació entre els interlocutors …

Tot un fantàstic món que no deixa de sorprendre … Sorprèn tant que de vegades ens costi tant comunicar-nos quan ho estem fent cada dia …

La resta de dies van ser igual de fluids, tots estaven molt compromesos, esperant amb impaciència el següent repte, la següent situació que els faria experimentar i conèixer més sobre ells mateixos …

I així va ser, en cada exercici els posàvem a prova, els fèiem acostar-se una mica més a conèixer-se a si mateixos … una tasca de vegades no molt fàcil d’acceptar, però ells estaven molt motivats !!!!

I va arribar el darrer dia, moment per tancar, assentar i concloure. Per això els vam fer fer una mini representació final, un treball en grup, escènic, artístic, de comunicació i improvisació … Va ser genial !!!! Ells ho van gaudir, amb els seus reptes i obstacles, tant realitzant-com observant, analitzant i assimilant … Una fantàstica experiència per a tots.

Un cop acabat tocava acomiadar-se, i per això ens van envoltar en un cercle i ens van dir unes paraules d’agraïment, sinceres, pels tres dies que havíem compartit, gaudit i après … i ens van donar un paquet … amb … 2 Longys !!!! La típica faldilla birmana !!!! Que guai !!! Què bonica !!!!

Així que uns abraçades finals i ens anem amb tot posat, els longys seu amor i el molt que hem après amb ells … Fins aviat !!!