A través d’Angelique, el contacte amb la qual treballem per Enfants du Mekong, vam parlar amb l’escola infantil Champa-Lao. Es tracta d’una petita escola portada per les Germanes de la Caritat de Laos que fa les funcions de guarderia.

Aquesta llar d’infants té cura a tots els nens, tinguin o no recursos, així que els que no tenen no paguen, que és una bona porció d’ells. L’edat dels nens està compresa entre 1 i 3 anys … us podeu imaginar? Són ultra-micos no, el següent …

Arribem a l’escola i ens va rebre Angelique amb la germana Latsamy, una dona laosiana que també parlava italià així que ens vam poder comunicar bé. L’escola es compon de dos edificis separats per un sostre que cobreix un pati intermedi. Els nens estaven en una de les grans aules, i us podeu imaginar, 40 nens d’1 a 3 anys, jugant, plorant, gatejant, perseguint una germana, fins que vam entrar a la sala … es va fer el silenci, les mirades fixes en nosaltres, les mandíbules es desencajaban, amb algun rajolí de saliva escapant pel costat … com gent educada que som els vam dir: Sabaideeee !!!! i tots a l’uníson van respondre el mateix.

Seguien mirant-nos fixament, amb màxima curiositat, l’escena era tensa … arbustos secs en bola passaven rodant per la sala, de sobte va sonar un plor nerviós descontrolat havíem de fer alguna cosa, alguna cosa genial, original i increïble, ens vam amagar darrere de la porta i traiem el cap el cap per després tornar a amagar-la … què bons som … els riures van començar a aparèixer, cada vegada que asomábamos els caps un baluern de sorpresa i rialles ressonava per la sala, in creixent, ens amagàvem, es cap al silenci, asomábamos i es desfeien en rialles … tots estava a punt per a la funció !!!!

Ens vam anar a preparar, havíem d’anar ràpid perquè la multitud no es desmadrara … Un cop llestos, va començar el nombre. Els nens estaven encantats, amb les mirades més obertes que he vist, disposats a passar una bona estona. A cada moviment, expressió, pujada de to, ells la rebien i reien.

La interacció amb el públic va ser més abundant que mai, volia jugar amb nosaltres, però el millor és que també volia que seguíssim el nombre, que no paréssim, així que ens ajudaven i tot era fàcil.

Ells s’ho passaven genial i nosaltres ho vam gaudir a cada moment !! Imagineu nens tan petits, cridant amb nosaltres, rient, participant, que gaudida de públic !! I què micos !!!! Els més entregats i els més tímids, tots eren per menjar-se’ls …

Per acabar l’espectacle, com sempre, ens vam anar per on havíem vingut, amb una última mirada i un sospir … en desaparèixer van sonar aplaudiments, crits i rialles, i una marabunta de nens apropant !! Jajajajaja … volien més i es van unir a nosaltres entre bastidors per jugar !!

En sortir, els nens ja estaven menjant, així que ens vam quedar a ajudar a donar-los de menjar … es deixaven amb cares embadalides !!!! I una altra vegada a jugar !!!

Que gust tenir aquest públic de que el pallasso ha d’aprendre, que frescor, sinceritat i ganes de compartir i gaudir … en aquesta vida toca jugar !!!!!