El primer projecte que va ser a Arunothai (Nong Uk), un poblet al nord de Tailàndia, prop de la frontera amb Myanmar. Allà es troba l´Escola de la Esperança, School of Hope. Vam anar en moto des de Chiang Mai, recorrent 137 km, una bona estona a la carretera, però l´ocasió s´ho valia!!
School of Hope és una escola situada dins del Wat Arunothai, un temple budista, on viuen nens d´origen birmà (entre 4 y 17 anys) que els seus pares viuen lluny i no se poden ocupar d´ells. La seva situació legal a Tailàndia és complicada, estan sense papers. L´única manera que aquests nens puguin romandre a Tailàndia és que un adult tailandés es responsabilitzi d´ells (cada adult pot tenir un màxim de 10 nens al seu càrreg).
Tailàndia té més recursos econòmics que Myanmar, així aquesta escola els dóna l’oportunitat de tenir un sostre, alimentar-se correctament, fer rutines d’higiene personal, aprendre a l’escola per poder tenir una professió, etc.
Els nens es barregen a la tarda amb els monjos novicis del temple, i així junts aprenen i mediten. Els cuidadors, com Mr. Ken i Mr. Ae, s’encarreguen de tots, a hores d’ara 45, i els donen tota l’atenció que poden, a més de dedicar part del seu sou a comprar alguns aliments, com la llet del berenar .
Així que aquest dia ens esperaven per compartr gaudint… una Jornada Clown !!!! ole ole ole !!
Vam començar amb unes dinàmiques / jocs d’escalfament a l’aire lliure. Al principi es comportaven tímidament, però a mesura que passaven els minuts ja es deixaven anar i començaven els somriures. A mesura que avançàvem, cada vegada estaven més entregats, ens va sorprendre com es lliuraven, entre riallades, comprenien perfectament els jocs encara que ens comuniquèssim amb un mínim anglès i l’idioma universal dels gestos. Ens va sorprendre, per no estar dins del nostre àmbit habitual, la dedicació dels monjos novicis, molt interessats i lliurats a conèixer més. Realment va ser una experiència fantàstica, aliment per al cor, una lliçó veure tot el què ens podem donar els uns als altres.
I finalment, vam preparar un teatre amb els materials que vam trobar, i els vam fer una representació de Clown !! Sospirant Pinzells !! Cap d’ells havia anat o vist res de teatre ni clownabans, així que aquesta era la seva primera experiència, i nosaltres ho vam donar tot!!
Que comenci la funció!!! Tots asseguts, expectants, amb la boca oberta… i comença a sonar la música!! Quina emoció!!!!
Suposo que no cal esmentar que va ser una experiència inoblidable, que ens vam enamorar d’ells a cada minut … és que són tan guapos !! quina forma de gaudir junts compartint de la millor manera possible, mitjançant la nostra mirada, els nostres gestos, des de la més pura sinceritat, a través del Clown.