L’última col·laboració a Battambang, Cambodja, va ser amb SAUCE, una ONG espanyola que pertany a la Prefectura Apostòlica de la diòcesi de Battambang, dirigida pel Monsenyor Kike Figaredo, 1 jesuïta asturià, que actualment és Prefecte Apostòlic de la diòcesi de Battambang i President de Càritas Cambodja.

Ens va al·lucinar el treball social que duen a terme des de l’organització !!!! Des de fa dècades dóna assistència a refugiats, discapacitats (la majoria víctimes de les mines i de poliomielitis) repartint cadires de rodes allà on es necessiten, traient a nens de la pobresa, creant cases d’acollida i escoles, i ajudant a les famílies perquè els nens puguin escolaritzar-i no hagin de treballar a edats tan primerenques.

No només realitzen aquestes accions sinó que després fan un seguiment per assegurar el compliment d’aquestes condicions. Ens vam quedar al·lucinats amb tota la logística i l’esforç que s’inverteix, no només per part de voluntaris sinó de tota la comunitat local. Amb ells vam poder dur a terme un parell de col·laboracions; un taller de jocs de teatre i l’actuació a la Casa d’Acollida Lidy d’Tahen i una actuació en una escola de primària d’una zona rural molt empobrida.

Tahen és un diminut poble a la província de Battambang. És una zona molt rural, un entorn molt pobre, on no hi ha diners per poder assegurar l’educació dels més joves, per això aquests acompanyen els adults als camps per ajudar, o si són massa petits es queden amb l’àvia o sense cap atenció. L’objectiu d’aquesta llar és proporcionar educació a joves la situació familiar no ho permetria. Alguns són orfes, altres han estat abandonats i molts provenen de famílies trencades o molt pobres, sense recursos per enviar als seus fills a l’escola.

En l’actualitat, a Casa Lidy viuen 45 estudiants, 23 nenes i 22 nois estudiant l’escola primària, secundària i universitat.

Quan vam arribar a Tahen tots els nens van sortir a rebre’ns, des de la distància, ens miraven, s’acostaven als voluntaris que ja coneixien i amb els que sovint jugaven … a nosaltres ens miraven de reojillo … els nous … Vam escollir primer les zones on podríem ralizar primer el workshop i després l’actuació, i com se’ns tirava el temps a sobre vam començar a trucar a la joventut per començar el taller de teatre i clown.

Eren 45 nens, d’edats compreses entre 8 i 15 anys, molt tímids i amb un toc xulesc molt graciós. Hi havia un grupet d’uns 10 anys que anaven amb la mateixa samarreta de futbol, ​​vam suposar que eren un equip, i no paraven de donar guerra … Vam començar amb els escalfaments, ja van començar a riure, però encara d’una manera nerviosa, sentint la tensió del que estaven o anaven a fer. Ja veien que haurien de exposar davant dels seus companys i havien armat totes les seves defenses contra el ridícul … jajajaja … doncs no els quedava res … Continuem amb els exercicis d’escalfament, el grup estava molt dispers, hi havia molts jocs paral·lels en petit comitè, això distreia massa … No seria fàcil !!!

Aquesta experiència és per i per a ells, així que cal llegir una mica les ganes que tenen, la manera en què els podem estimular i reconduir els exercicis en la direcció que ells se sentin més motivats i més interesdos. Així que vam començar a fer jocs d’interpretació en grup, involucrant una mica de competició, cosa que els estimulés. I així va ser, mentre jugavem tots reien, comentaven, gaudien, es morien de vergonya però alhora el repte dels motivava i demanaven més rondes de joc, sobretot aquells que no havien tingut encara l’oportunitat de lluir-se, de mesurar-se, de demostrar. Ja teníem petits grimpant per l’esquena, jugant amb nosaltres, la confiança s’havia creat i amb ella un petit vincle.

De sobte: genial !! comença a ploure… vam haver de recollir i anar a cobert. Com el temps ja se’ns havia tirat a sobre, vam decidir passar a l’espectacle, perquè ells també havien prepardo una demostració de danses tradicionals i modernes per mostrar-nos !!!! que orgull !!!! Bé, però primer els faríem nosaltres el regal.

Vam preprar la música i assignem a un tècnic de so: Xavier, t’ha tocao !!! ell el va rebre amb cara d’ensurt … però un cop explicat … això està Chupao !!! Ens vam anar a canviar, ja sentíem als nens que s’estaven preparant … quins nervis !!!!! l’emoció anava en augment, hi havia nens impacients que ens intaban a sortir immediatament !!!! que comenci ja !!!!!! Aaaaaaaah !!!!!

I comença l´espectacle … amb una cançó divertida i romàntica, els nens estaven boqui-oberts … mai havien presenciat res semblant … que feia aquest tio amb nas vermell !!? A poc a poc van començar les riure, amb algun ca n voluntari que un altre, les riallades arribaven, tots gaudien, se sorprenien, s’enamoraven dels personatges … Hi va haver sobretot un voluntari d’uns 10 anys que tenia una desimboltura especial, els dos vam gaudir interpretant junts, escoltant-nos, complementant, però que gràcia tenia el xaval !!!!

El show ja gairebé s’estava acabant, els majors reien, els petits s’acostaven acompanyant la seva enorme boca oberta que els obria pas cap endavant … i fi … Els xavals aplaudien pidiendon més !!!! Genial, havíem aconseguit interessar, que sentissin que la història anava sobre ells, sobre tots nosaltres, i volien saber com continuava, com seria el seu final. Després de canviar-nos, els voluntaris ens van explicar els comentaris dels nens, al principi un preguntava si estava actuant o és que era així … després tots volien sortir de voluntaris, i al final demanaven una segona part, que durés més, que no acabés aquí …

Si pensem en l’experiència i veiem els detalls, en un lloc perdut del món, entre selva i arrossars, en una cultura molt diferent a la que estem acostumats, nens amb unes necessitats realemnte importants, en lluita per sobreviure, i sentim la manera amb la qual hem connectat, que hem compartit, sense comunicació oral, fins i tot a l’escenari, et dones compte el prop que estem, el iguals que som i tot el que podem aprendre els uns dels altres … Gràcies per aquests moments xavals! !!!

Però això no acabava aquí !!! Havien preparat una mostra de danses tradicionals i modernes per a nosaltres !!! Ole ole ole !!! Que micos semblants retacos fent els balls tradicionals, totes concentrades, amb uns 8 anyets, donant-ho tot !!!! Després altres ballant una coreografia al Shakira … Mare meva, però que art que tenen !!!! I així acabem, regalant-nos tot l’art que tenim, el que ens podem donar …

En finalitzar la jornada, tot l’equip de voluntaris i treballadors, ens va convidar a sopar al restaurant de l’ONG que porta a terme accions de compromís social. El restaurant gestionat per SAUCE ofereix menjar cambodjana i espanyola … Vam poder menjar truita de patates, gaspatxo i croquetassss !!!!! Mare meva !!! que plaer després de tants mesos sense provar tantes delícies de casa … una nit rodona per finalitzar un dia excepcional !!!! Mil gràcies a tots !!!!