La següent col·laboració va ser molt especial per a nosaltres, no només ens retornava al treball de camp i significava col·laborar amb una nova organització, sinó que a més era per a una gent que ara mateix estan en situació crítica. Es tracta dels refugiats rohingyas, expulsats / escapats de Myanmar per la sanguinària repressió que pateixen per part dels militars del país.

El poble Rohingya és una ètnia de religió musulmana que viu a l’estat de Rakhine, anomenat Arkan pels rohingyas, a Myanmar. La seva antiguitat en aquestes terres és una de les principals disputes entre els rohingyas i el govern de Myanmar. A dia d’avui el nombre de refugiats puja a 1,2 milions de persones, amuntegats en condicions molt bàsiques, vivint en tendes, sense cap control de seguretat intern, amb un creixent domini de màfies i sense la possibilitat de cap solució o esperança a curt termini.

A més s’afegeix la reticència del govern de Bangla Desh a invertir en aquests camps i crear una mínima infraestructura, amb la idea d’assegurar que aquests refugiats estiguin només temporalment i no s’assentin en aquestes terres de forma definitiva. Tampoc permeten crear escoles, per això Càritas ha creat els Child Friendly Spaces (CFS).

Aquests espais proporcionen un lloc segur, on els nens i nenes, un 60% del total dels refugiats, puguin estar segurs i tinguin un mínim desenvolupament, aprenguin higiene bàsica, s’alimentin adequadament i puguin desenvolupar-se mínimament mitjançant una educació complementària.

La nostra col·laboració va ser a través d’Jesuits Refugee Service (JRS) que actuava a través de Càritas, així que a efectes pràctics la nostra tasca va reportar directament al personal i facilitadors de Càritas Bangladesh. Càritas és una enorme organització internacional de servei social iniciada el 1897 que es dedica a proporcionar suport a tot el món per a defensa del pobre i desfavorit.

Volem des de Barcelona, ​​per unes 14 hores. Un cop a Bangla Desh, i després d’interminables verificacions de passaport ens trobem amb el nostre contacte, Mr. Shishir, un dels mànagers de Càritas a Dhaka, la capital del país. Amb ell vam estar visitant els voltants de Dhaka fins a agafar un avió domèstic a Cox ‘s Bazar, on portaríem a terme el taller.

L’organització de Càritas Bangladesh ho tenia tot preparat. Estàvem albergats en un hotel i el taller es duria a terme a la sala de conferències del mateix. Tot estava a punt perquè al dia següent comencéssim les 7 hores diàries de taller durant els següents 5 dies.

A 5 minuts per les 8:30 estàvem tots a la sala del taller, observant-nos els uns als altres, curiosos, amb ganes de començar. Se’ls veia a la cara la intriga …: què es fa en un taller de Clown …? Jajajajaja … en breu ho anaven a descobrir !!!

Vam donar la campana d’inici i Mr. Shishir es va encarregar d’iniciar les presentacions … que nervis !!! Teníem moltes ganes de començar, de compartir junts els següents dies d’intens treball, de coneixement mutu, d’esforç i molta veritat.

En total eren 26 persones, la meitat personal de Càritas, alguns sènior i altres júnior, i l’altra meitat eren facilitadores, totes elles dones, les que s’encarregarien d’ensenyar als CFS en els camps de refugiats.

Al principi l’ambient va ser una mica més rígid, de timidesa, hi havia algunes barreres culturals que havíem de superar, els va costar acostumar-se a la nostra forma de fer, desenfada i buscant la seva pròpia opinió, la seva pròpia expressió i a cada un d’ells.

La noies facilitadores, de majoria musulmana, al principi els va costar integrar els exercicis als seus esquemes, no les culpo, jejejeje … però a poc a poc tots ens vam anar fusionant en un fantàstic i meravellós grup d’expressió i joc, aprenentatge i experimentació.

Les dinàmiques cada vegada aixecaven més voluntaris. Aquelles i aquells que al principi baixaven la mirada en demanar col·laboració, ara els brillaven els ulls d’emoció, de necessitat de dir la seva opinió, per compartir amb tots nosaltres l’essència que portaven dins. En el vincle comú: tot pels nens i aprenent per a oferir-los més, ens submergim tots en aquest viatge que va durar 5 dies.

I aquesta sensació va ser palpable, les opinions finals, els reconeixements, les expressions de gratitud del grup ens van deixar a la vora de les llàgrimes. La nostra forma diferent de tractar els conceptes els va sorprendre sobre manera, ens van comunicar que no s’havien avorrit ni un sol moment, que el tractament dels conceptes havia estat de manera tan simplicitat, molt clara … Aquest és el premi al que fem … Gent feliç !!!

Mitjançant la nostra tècnica, de nosaltres, deixant un record i un coneixement que ara arribarà als rohingyas, als seus nens i nenes, a una part del món que li fa molta falta riure i expressar, són límits ni barreres, perquè puguem dir que la veu del món també és seva.

   

Després d’aquesta experiència, intensa, emotiva, amb imatges que no oblidarem, amb mirades, gestos, rialles i somriures que es queden gravades en nosaltres per sempre … Bona sort en la vostra increïble missió, ens tornarem a veure, sens dubte …

Des Cox’s Basar volem a Dacca per agafar un altre avió a Chennai, Índia, on ens espera la següent col·laboració … Som-hi !!!