Camps de refugiats Rohingya a Bangladesh, amb Càritas i JRS, compartint amb infants meravellós i totes

Vam tornar a Bangladesh, després de la primera formació proporcionada al mes de maig. En aquesta ocasió vam anar a proporcionar formació en els camps de refugiats Rohingya i a fer un seguiment dels avenços del personal de Càritas respecte a la formació anterior.

El primer dia vam arribar a Dacca, i vam haver d’esperar al següent dia per agafar un altre vol intern que ens portés a Cox’s Basar, la localitat més propera als camps de refugiats.

Un cop allà ens vam tornar a trobar amb el personal de JRS Bangla Desh, el pare Jeya i el pare Francis, i amb el personal de Caritas Bangladesh, Ambros, Collins i Ram Proshad. Aquest mateix dia vam acabar de revisar els detalls dels següents dies, per tenir-ho tot a punt.

Així que va arribar el dia de la veritat, després de dies de preparació, arribàvem amb la furgoneta de Caritas al camp de refugiats número 4 a la regió de Cox’s Basar, a Bangla Desh. Aquest camp és on Caritas ha invertit la majoria d’esforços, i la veritat és que ens va sorprendre l’increïble treball que havien fet.

El treball d’enginyeria era impressionant, amb robustos ponts fets amb bambú, camins i escales fetes amb sacs i peces de formigó … Un magnífic treball !!!!

I ens dirigim al primer Child Friendly Space (CFS), una cabana robusta i espaiosa amb 3 habitacions, un despatx i dues aules feta amb bambú i lona de plàstic !!! Fantàstic !!!!

Les aules són súper acolorides i plenes de materials, sobretot fets amb materials reciclats, per fer jocs i aprendre enginyosament. Està súper bé muntat !!! i ens va encantar formar part d’això.

El primer taller Mayra i jo ens vam haver de separar en les dues aules, a cada aula vam tenir 25 alumnes cada un de 4 a 6 anys … Vam començar amb la cavalleria … jejejeje … La veritat és que va ser molt fàcil !!!

Estaven ansiosos per treballar amb nosaltres, amb aquestes cares de sorpresa i il·lusió. En alguns dels nens encara es podia llegir les experiències que havien viscut, les dificultats traumàtiques-emocionals de les que encara estaven fugint …

Però en general, estaven ansiosos per participar amb nosaltres en tot el taller, compartint i aprenent. Al final de la sessió, els i les infants feien cua per rebre un ou dur i una poma, un dels aliments més importants del dia, una ració de proteïna i una altra de vitamines … Aquesta imatge ens reconfortava alhora que ens trencava el cor …

La veritat que les imatges que vam veure en el camp de refugiats eren bastant dures. El nombre total de refugiats ha arribat al milió i mig, i de tot això el 60% són nens i nenes …

Caminant pel camp es poden veure nens i nenes per tot arreu !! els més petits nus de cintura cap avall, les ninetes dels 7 anys cuidant dels seus germans i germanes de 3 anys … Per sort hi ha escoles en els camps, a més els CFS de Càritas ajuden a millorar el desenvolupament dels i les infants per una educació més profitosa, incloent eines artístiques per millorar el desenvolupament cognitiu.

Els següents tallers i dies van ser genials. En total de 6 CFS vam tenir uns 700 alumnes, en grups d’edat de 4 a 6 anys, de 6 a 9 anys, de 9 a 12 anys i de 12 a 16 anys … Tots els grups van gaudir sense condició, com sempre al principi un poc tímids, i fins i tot amb por de nosaltres, gent molt diferent a la que estan habituats veure, però ràpidament, i amb alguna pallassada, es lliuraven a gaudir junts …

Al final, després de fer avaluació, el resultat va ser increïble, el personal de Caritas i JRS estava encantat de veure a els i les infants gaudint lliurement, aprenent i recuperant els seus somriures, perdudes per algun temps.

Un cop realitzats els tallers en el camp de refugiats, vam fer l’entrenament del personal, tant de Càritas com els facilitadors dels CFS.

L’objectiu va ser valorar i discutir el que s’ha après a la primera formació i l’experiència en el camp. La formació va durar tres dies per 30 persones, i tot el personal va estar entregat i motivat en tot moment.

Ens ho vam passar genial, i vam aconseguir adaptar tots els coneixements per ser impartits en els CFS dels camps. Tots vam aprendre i vam compartir junts, sense reserves, disposats i preparats per poder lliurar les nostres experiències a la gent que les necessita.

L’avaluació final va ser súper enriquidora i satisfactòria, ens podíem anar feliços i contents, havíem fet una bona feina … No podem esperar poder tornar per seguir el treball ja iniciat …

Rainbow of Love School, un lloc per els i les infants Rohingya

L’última experiència que vam realitzar a Kuala Lumpur va ser a l’escola Rainbow of Love. És una petita escola creada per l’ONG Human Aid per als refugiats Rohingya a Kuala Lumpur. Est els i infants no tenen dret a educació formal perquè el país de Malàisia no reconeix als refugiats, i per tant no tenen papers, excloent-los de la possibilitat de tenir educació regulada. L’escola Rainbow of Love proporciona educació no formal per a aquests nens rohingyas refugiats.

Ja només entrar vam conèixer a Haziq, el nostre contacte, es tracta d’un voluntari local que fa serveis per a l’escola. Ens va encantar la seva atenció, les formes i la formació que no va donar sobre l’escola, d’una forma molt lògica i coherent, amb una dedicació completa al benestar dels nens i nenes de l’escola, realment un salvavides per a aquests nens, que després de haver patit un camí d’infern ia punt de morir al seu país d’origen, aquí troben afecte i oportunitats que si no fos per ells no tindrien.

Haziq va fer cridar a els i les infants perquè anessin a la planta de baix on anàvem a dur a terme els tallers. Van aparèixer 57 nens i nenes d’edats diferents, des de 17 anys a 5 anyets !!! eren per menjar-se’ls !!! i estaven súper disposats i motivats !!! Que caretes somrients més precioses … Al principi erem desconeguts, i tots es comportaven tímidament … Però oc a poc amb les nostres pallassades es van anar deixant anar i es van lliurar al taller, a gaudir i compartir amb nosaltres …

En un moment del taller, li tocava el torn a unes nenes d’uns 6 anys, estaven tan emocionada de participar que no podien aguantar l’emoció !!! estrenyent les seves caretes de la il·lusió que els feia !!! Només aquest instant ja justifica tot el que fem, la il·lusió d’una nena, el repte, l’emoció, de compartir, de dibuixar un somriure en les seves cares, de crear alguna cosa per a la seva comunitat …

I amb tot l’enrenou dels i les infants boij@s per ser el següent voluntaris, prepareu @ s per donar-ho tot, amb total entrega i sinceritat, vam haver de finalitzar el taller … L’única nota trista va ser la cara decepció de els que no van tenir més temps per a ser partícip de les activitats … Però els professors ens van dir que seguirien amb les activitats perquè tothom pogués gaudir-ne.

I d’allà vam passar a menjar, van estendre unes lones plàstiques a terra on tots els nens es van asseure en grup. Enmig de cada grup van posar una gran safata amb una muntanya d’arròs i uns ous al curri …

Tots els i les infants estaven super micos, super educats, esperant que els encarregats acabessin de servir per començar a menjar … Nosaltres vam dir que no teníem problema en menjar en els plats comunitaris, però finalment ens sivieron un plat a cada un per separat …

Això sí, ens vam asseure al mig de tots, compartint i jugant amb els i les infants. Que bonics són, es mereixen tot el que els puguem donar, perquè ells i elles ho donen tot, sense reserva, així que això intentem, que se sentin que som mereixedors dels seus somriures !!

Esperem tenir l’oportunitat de tornar …

JRS Bangkok, una reunió amb gran gent dedicada als refugiats

Des Malàisia volem a Bangkok, Tailàndia per trobar-nos amb el personal de JRS Bangkok, una comunitat dedicada a ajudar principalment als refugiats urbans de moltes parts del món, com rohingyas, Etiòpia, Somàlia …

Aquests refugiats no tenen papers i viuen en una situació bastant tensa en relació amb les autoritats, a més d’haver de solucionar les seves necessitats per al manteniment de les seves famílies …

Així que el dia convingut ens vam anar a les instal·lacions de JRS Tailàndia ,. Allà ens van conduir a la sala on s’havia de celebrar el taller de 3 dies per al personal i per als educadors. Els assistents eren de nacionalitats variades, sobretot tailandeses, però també de Myanmar, Somàlia, Etiòpia, Pakistan i Indonèsia … Gairebé tots eren educadors, així que el contingut havia de ser ajustat a les necessitats … Però cap problema, ho tenim tot controlat.

Iniciem la formació amb presentacions, per a poder connectar amb el grup, aconseguir la seva atenció i començar a fer-los entendre què és el que els estàvem oferint. Tot va ser fluint a poc a poc, la motivació s’incrementava i nosaltres ho teníem més fàcil per oferir el que teníem en la programació.

Els dies van anar passant i els objectius s’anaven complint. Els assistents estaven involucrats i nosaltres sentíem que el sentit de la formació s’anaven aconseguint. El final va ser genial, finalment va arribar el moment de fer avaluació i expressar el que cadascú havia sentit. Les opinions de la gent ens va esglaiar, súper positives, sobre el que havien experimentat.

Després nosaltres vam poder expressar lo bé que ho havíem passat, el fàcil que havia estat compartir la nostra experiència amb ells, i el molt que havíem après … Segur que això no acaba aquí i que ens tornarem a veure !!!!!

Smart Iqra Education Centre, meeting Rohingya and Pakistan refugée children

La següent escola a la qual vam acudir també està en un barri perifèric de Kuala Lumpur, Malàisia. Es tracta de l’escola Smart Iqra Education Centre. Es tracta d’una petita escola on la majoria d’estudiants són refugiats rohingyas i del Pakistan. L’edifici era bastant nou, encara que el nombre d’estudiants és elevat.

Realitzem el taller a la zona que vam poder, ja que amb el mobiliari és difícil fer activitats pràctiques. Vam sortir al jardí i ens vam exposar al sol i les altes temperatures, per un temps limitat … Els i les infants no cal dir que estaven encantats, vam començar a jugar i a gaudir.

Després ens vam traslladar a l’ombra, suats i agitats, preparats per a la segona part, la part més creativa, dedicada i personal, on ens vam explorar i compartim. Tots i totes estaven lliurats i motivats, gaudint cada minut. A mesura que avançava havia cada vegada més voluntaris disposats, amb ganes de participar.

Al final tots ens van acomiadar amb agraïment i amb ganes de més. Nosaltres ens vam quedar esgotats però encantats, agraïts pel regal que ens havien fet tots i totes és els i les infants. Recordant aquestes cares de felicitat i d’entusiasme … Preciós treball el nostre …

Caritas Bangladesh, alleujant el dolor d’un poble, els refugiats Rohingyas

La següent col·laboració va ser molt especial per a nosaltres, no només ens retornava al treball de camp i significava col·laborar amb una nova organització, sinó que a més era per a una gent que ara mateix estan en situació crítica. Es tracta dels refugiats rohingyas, expulsats / escapats de Myanmar per la sanguinària repressió que pateixen per part dels militars del país.

El poble Rohingya és una ètnia de religió musulmana que viu a l’estat de Rakhine, anomenat Arkan pels rohingyas, a Myanmar. La seva antiguitat en aquestes terres és una de les principals disputes entre els rohingyas i el govern de Myanmar. A dia d’avui el nombre de refugiats puja a 1,2 milions de persones, amuntegats en condicions molt bàsiques, vivint en tendes, sense cap control de seguretat intern, amb un creixent domini de màfies i sense la possibilitat de cap solució o esperança a curt termini.

A més s’afegeix la reticència del govern de Bangla Desh a invertir en aquests camps i crear una mínima infraestructura, amb la idea d’assegurar que aquests refugiats estiguin només temporalment i no s’assentin en aquestes terres de forma definitiva. Tampoc permeten crear escoles, per això Càritas ha creat els Child Friendly Spaces (CFS).

Aquests espais proporcionen un lloc segur, on els nens i nenes, un 60% del total dels refugiats, puguin estar segurs i tinguin un mínim desenvolupament, aprenguin higiene bàsica, s’alimentin adequadament i puguin desenvolupar-se mínimament mitjançant una educació complementària.

La nostra col·laboració va ser a través d’Jesuits Refugee Service (JRS) que actuava a través de Càritas, així que a efectes pràctics la nostra tasca va reportar directament al personal i facilitadors de Càritas Bangladesh. Càritas és una enorme organització internacional de servei social iniciada el 1897 que es dedica a proporcionar suport a tot el món per a defensa del pobre i desfavorit.

Volem des de Barcelona, ​​per unes 14 hores. Un cop a Bangla Desh, i després d’interminables verificacions de passaport ens trobem amb el nostre contacte, Mr. Shishir, un dels mànagers de Càritas a Dhaka, la capital del país. Amb ell vam estar visitant els voltants de Dhaka fins a agafar un avió domèstic a Cox ‘s Bazar, on portaríem a terme el taller.

L’organització de Càritas Bangladesh ho tenia tot preparat. Estàvem albergats en un hotel i el taller es duria a terme a la sala de conferències del mateix. Tot estava a punt perquè al dia següent comencéssim les 7 hores diàries de taller durant els següents 5 dies.

A 5 minuts per les 8:30 estàvem tots a la sala del taller, observant-nos els uns als altres, curiosos, amb ganes de començar. Se’ls veia a la cara la intriga …: què es fa en un taller de Clown …? Jajajajaja … en breu ho anaven a descobrir !!!

Vam donar la campana d’inici i Mr. Shishir es va encarregar d’iniciar les presentacions … que nervis !!! Teníem moltes ganes de començar, de compartir junts els següents dies d’intens treball, de coneixement mutu, d’esforç i molta veritat.

En total eren 26 persones, la meitat personal de Càritas, alguns sènior i altres júnior, i l’altra meitat eren facilitadores, totes elles dones, les que s’encarregarien d’ensenyar als CFS en els camps de refugiats.

Al principi l’ambient va ser una mica més rígid, de timidesa, hi havia algunes barreres culturals que havíem de superar, els va costar acostumar-se a la nostra forma de fer, desenfada i buscant la seva pròpia opinió, la seva pròpia expressió i a cada un d’ells.

La noies facilitadores, de majoria musulmana, al principi els va costar integrar els exercicis als seus esquemes, no les culpo, jejejeje … però a poc a poc tots ens vam anar fusionant en un fantàstic i meravellós grup d’expressió i joc, aprenentatge i experimentació.

Les dinàmiques cada vegada aixecaven més voluntaris. Aquelles i aquells que al principi baixaven la mirada en demanar col·laboració, ara els brillaven els ulls d’emoció, de necessitat de dir la seva opinió, per compartir amb tots nosaltres l’essència que portaven dins. En el vincle comú: tot pels nens i aprenent per a oferir-los més, ens submergim tots en aquest viatge que va durar 5 dies.

I aquesta sensació va ser palpable, les opinions finals, els reconeixements, les expressions de gratitud del grup ens van deixar a la vora de les llàgrimes. La nostra forma diferent de tractar els conceptes els va sorprendre sobre manera, ens van comunicar que no s’havien avorrit ni un sol moment, que el tractament dels conceptes havia estat de manera tan simplicitat, molt clara … Aquest és el premi al que fem … Gent feliç !!!

Mitjançant la nostra tècnica, de nosaltres, deixant un record i un coneixement que ara arribarà als rohingyas, als seus nens i nenes, a una part del món que li fa molta falta riure i expressar, són límits ni barreres, perquè puguem dir que la veu del món també és seva.

   

Després d’aquesta experiència, intensa, emotiva, amb imatges que no oblidarem, amb mirades, gestos, rialles i somriures que es queden gravades en nosaltres per sempre … Bona sort en la vostra increïble missió, ens tornarem a veure, sens dubte …

Des Cox’s Basar volem a Dacca per agafar un altre avió a Chennai, Índia, on ens espera la següent col·laboració … Som-hi !!!