La següent col·laboració va ser en el camp de refugiats de Digale, en Hargeisa, a través de Càritas Somàlia. Es tracta d’un camp que no és a la ciutat, sinó enmig del desert prop d’Hargeisa, es diu camp de refugiats de Digale. El camp de refugiats es va formar a causa de les dures condicions de sequera de Somàlia, Etiòpia i Djibouti, i degut també dels nombrosos conflictes entre aquests mateixos països.

Després de creuar uns quilòmetres a través del desert ens trobem el camp de refugiats, plens dels logos d’NRC i de UNHCR. El lloc assignat per fer els tallers va ser el centre social del camp. Es tracta d’unes instal·lacions amb algunes sales, un parc amb gronxadors i un camp de futbol de gespa artificial preciós donat per la fundació Arsenal !! La veritat és que impressiona semblant camp de futbol, ​​de color verd flamant, enmig del desert …

A causa que el primer grup va ser elevat, vam haver de fer el primer taller al camp de futbol. Els 50 assistents, d’entre 8 i 12 anys, estaven expectants, nerviosos i tímids, sense saber al que s’havien prestat … I vam començar el taller !!!!

Al principi els va costar una mica, és clar, buscàvem concentració i una mica de disciplina, i estàvem sobre l’herba d’un camp de futbol, ​​que fins a mi em venien ganes de demanar una pilota i posar-me a juga, però a força d’intensitat i art, vam aconseguir enganxar i que s’involucressin a compartir amb nosaltres.

A més, a mesura que passava el temps, tot el camp de refugiats acudia al lloc per veure el que fèiem; teníem centenars de persones al voltant, observant … no és el millor ambient per aconseguir que els i les infants es deixessin anar … Però malgrat totes les distraccions, tot va ser genial, i els i les infants es prestaven a jugar amb nosaltres s!

En acabar el primer taller vam fer el pallasso amb la gent que observava, interaccionant … i es partien de riure !!! els encantava formar part, no eren capaços, s’amagaven de timidesa, fugien … però sempre amb moltes rialles !!!!

El segon taller vam decidir fer-ho en una de les sales disponibles per poder tenir una mica més d’intimitat … Es tractava dels adolescents … Aquest va ser molt bé, estaven contents i agraïts de compartir aquest temps amb nosaltres. Ho vam passar molt bé junts, i ells es van involucrar i van esforçar a cadascuna de les activitats que fèiem … Va ser un plaer, fins i tot els caps del camp de refugiats reien i animaven als participants … Tot un regal …

Així acabem els tallers en el camp de refugiats de Digali, després de moltes emocions, d’haver-ho lliurat tot, cada esforç i caloria, i a canvi, vam obtenir amor, felicitat i moltes rialles. No podríem demanar millor recompensa!

Ens muntem en el tot terreny i vam tornar a Hargeisa … Pensant i recordant l’experiència que acabem de gaudir, amb cada somriure gravada en la nostra persona, sense excepció … Així ens agrada acabar, reflexionant el que hem viscut … entre milers de sospirs …