En Djibouti vam tenir l’oportunitat de visitar tres escoles en barris humils de la ciutat de Djibouti, la capital del país. Allà ens vam poder presentar i treballar amb diversos grups d’estudiants. En total vam compartir el nostre temps amb més de 500 nens i nenes de diferents edats, des de 6 a 17 anys.
Els grups eren bastant nombrosos, el que dificultava mantenir-los a tots atents, i a això cal sumar-li que tots estaven molt excitats i emocionats per la nostra presència.
Només arribar a les escoles, com sol passar, la novetat atreu l’atenció dels i les infants que corren, riuen i criden al nostre voltant. Com també sol passar, nosaltres vam començar a fer el pallasso amb ells i llavors es crea un vincle basat en l’interès comú de passar-nos-genial …
Veure les seves cares innocents, somrient, contents i feliços per l’oportunitat de viure una experiència diferent … A més, vestits amb les seves millors gales per anar a l’escola, es pot veure la importància que ells i elles i les seves famílies donen a l’oportunitat d’anar a la escola, una cosa vital i fonamental per aconseguir no arribar a la pobresa extrema en què alguns d’ells viu i en Djibouti, la pobresa prengui un altre significat … desert, pols i roca …
Horn of Àfrica és una escola de parla anglesa que es troba en la missió de Djibouti. Es tracta d’una petita escola portada per les monges de la mare Teresa de Calcuta. Els i les infants eren molt Espavileu @ s i activ @ s i va ser un plaer treballar amb ells i elles. Des del principi estaven emocionats.
Compartim experiències i vivències, vida i emocions, amb naturalitat i generositat, vam fer el que ells volien fer, fluint amb el teatre, plens de talent, encantats d’expressar per a la seva classe, per als seus, des del més tímid fins al més extravertit. Tota una experiència on vam descobrir pur talent !!!!
Les escoles de La Salle i Boulaos són escoles de parla francesa dels suburbis de Djibouti. Les dues estan portades per monges, catòliques, tot i que els i les infants us que assisteixen majoritàriament, com en tot el país, són musulmans.
Compartim els nostres tallers amb infants d’entre 7 i 12 anys d’edat, estaven súper motivats. Eren monísim els i les !!!! Aquestes caretes eren un regal per a nosaltres, la sobre excitació quan demanàvem voluntaris, tots amb les mans aixecades, fins i tot per repetir, aixecant tot el que podien fins a acabar tots amuntegats davant nostre …
Les ganes, la motivació, les cares de nervis abans de començar, la seva relaxació i excitació en acabar … Són els signes que ens diuen que estem fent bé el que fem, que a ells els beneficia, que els aporta alguna cosa nova, un nou punt de vista, una nova aptitud, cosa que no van a oblidar fàcilment …
Nosaltres, després d’un gran esforç, fins a acabar esgotats, ens vam ser feliços i satisfets per haver fet una bona feina, po haver fet feliços a molts nens, ensenyat un nou punt de vista, en la seva imaginació, en la mateixa realitat en la qual viuen, però des de diferents perspectives … Ens anem a descansar de tantes emocions, de tant d’amor, de la seva part, de la nostra … Estimem el nostre treball !!!!!