A Hemja, un poble al costat de Pokhara, es troba el Tashi Palkhiel Tibetan Camp, un camp de refugiats tibetans que porta establert des de fa més de 50 anys i que actualment alberga més de 800 persones.

Aquest camp va ser iniciat per la creu vermella suïssa amb l’autorització del govern nepalès. Dins el camp està l’escola tibetana Mount Kailash School.

A través de l’escola tibetana de Katmandú vam contactar amb el cap d’estudis d’aquesta escola, Mr. Tenzin. Amb ell vam pactar realitzar 3 tallers de teatre a les classes de grau 6, 7 i 8, equivalent a 12, 13 i 14 anys, i una actuació per a tota l’escola.

El dia assenyalat ens dirigim al matí a Hemja a l’autobús local, envoltats de nepalesos observant-nos amb son i curiositat. Aquest autobús es dirigeix ​​cap a les muntanyes, i creua pobles que no veuen molts turistes o viatgers com nosaltres … Un cop allà, vam preguntar als vilatans per dirigir-nos cap a l’escola.

Com és normal, l’escola es componia d’una gran esplanada sense res, i dos edificis allargats d’una planta compostos de diverses habitacions que eren les aules. Ens va sorprendre gratament l’aula de ciència amb una vitrina amb reactius químics, un esquelet i alguns microscopis.

Nosaltres actuaríem després de la tradicional assemblea matinal, on es recitaven alguna oració, es cantava l’himne tibetà i després l’himne nepalès, que ja ens és familiar, fins i tot el trobem enganxós. Assignem al capità dels estudiants la tasca de tècnic de so, i al seu company a càrrec de la càmera … els dos s’ho van prendre molt seriosament … jejeje.

Un cop preparats, vestit i maquillats, vam començar l’espectacle … eren uns 100 alumnes, esperant-nos, ansiosos per veure els pallassos … Només aparèixer ja van sorgir les primeres rialles, estaven molt motivats !!!

El nombre va ser genial, tothom reia, es morien de riure, i de por quan interaccionábamos amb ells, els voluntaris s’amuntegaven, volien jugar amb nosaltres !!!

Va ser un gust de públic, un regal poder compartir aquesta experiència amb ells. Un cop acabat es van abalançar a donar-nos la mà, a jugar amb nosaltres, a parlar, a compartir més !!!! Però vam haver d’anar a canviar-nos, en breu començàvem els tallers.

Els tallers els vam fer a la biblioteca. Una aula plena de llibres per a totes les edats amb missatges a la paret que animaven a la lectura. Abans que arribessin els alumnes aïllem una mica la sala perquè quedés lliure d’obstacles. Van picar els primers, es treien les sabates abans d’entrar a la sala, com és costum en tota Àsia.

Ens presentem i expliquem una mica sobre clown, plovien les preguntes, estaven molt interessats. El taller va transcórrer fantàsticament, els encantava sortir a experimentar i veure els seus companys exposar-se, lliurar-se al grup.

La veritat és que va ser una classe molt motivada. Per a la nostra sorpresa, els dos següents grups van ser iguals o més motivats. Després del taller, més d’un alumne ens va dir que volia ser actor i que li havien agradat molt els exercicis …

Va ser un gust compartir l’experiència amb alumnes tan motivats, lliurats i generosos. Un amor de persones que no van deixar de fer preguntes, sobre la nostra formació, sobre les nostres experiències al llarg del nostre viatge, i sobre clown … una gust compartir-nos amb tan generoses persones.

Els tibetans tenen alguna cosa que els fa més innocents, més tendres, potser una aparent manca de maldat … Així que els recordarem i intentarem seguir en contacte amb els alumnes que ens escriguin.