Arribem a Battambang després d’haver vist l’espectacle del circ Phare a Siem Reap. Estem molt il·lusionats i una mica nerviosos amb la idea d’ensenyar en una escola de circ, destinada a formar professionals que molt aviat estaran en els escenaris de mig món mostrant el seu talent i les seves habilitats !!

Després de diverses converses per email, ens vam reunir amb el subdirector del centre per parlar de com podem ajudar. Primer de tot, ell m isme ens fa un tour per l’escola, i a mig tour, per un assumpte urgent, el substitueix un dels fundadors … Quin honor !!! Quina emoció !!!!

Phare Ponleu Selpak va començar el 1986 al camp de refugiats II de la frontera Camboyana -Tailandesa, després de la carnisseria dels Khmers Rojos de Pol Pot. En aquests camps, nou joves cambodjans van començar a rebre classes de dibuix de Veronique Decrop, una treballadora humanitària francesa.

Aquestes sessions es van convertir en la teràpia perfecta perquè els nens poguessin expressar les emocions i alliberar una mica la seva càrrega … El 1994, aquest grup de joves es va organitzar de nou a Battambang, una de les ciutats més castigades per dècades de guerra civil , per crear Phare Ponleu Selpak, i així ajudar a la gran quantitat de nens víctimes de la pobresa i abusos, en una societat de profunda post-guerra, després d’una cruenta guerra civil, i en un país en reconstrucció víctima de la corrupció de el seu govern.

L’organització va començar amb classes de dibuix en un edifici i va anar creixent, incloent més disciplines artístiques, incorporant una escola de circ, i fins a l’actualitat, on s’imparteixen set disciplines diferents. A més la seva missió és recuperar les seves arrels artístiques eradicades per la guerra civil.

Durant el tour ens expliquen que al recinte hi ha una escola de primària, escola bressol, l’escola de circ, àudio-visuals: muntatge de vídeo, enregistrament, etc … danses tradicionals cambodjanes, teatre, pintura, i qualsevol art plàstica que es et passi, l’escola de música, com una gran cabanya local clàssica.

L’edifici de trapezi, acrobàcia i malabars, amb un sostre d’uns 20 metres d’alçada, tot l’equip necessari per a realitzar qualsevol demostració física en trapezi o sobre sòl …. i tant que la vam veure !! L’espai de teatre, amb grades i sostre similar al d’acrobàcia, les aules de dansa i teatre. I finalment vam veure la carpa de circ, on els estudiants d’últim curs ultimen la seva experiència i professionalitat, abans de passar a ser professionals en el circ de Siem Reap. A l’escola també hi ha actuacions cada dilluns i dijous a les 19 hores, combinant diversos espectacles en preparació.

I som-hi !!!! Ens vam reunir amb la cap d’estudis per planejar el taller. Ens diu que tindrem a uns 13 alumnes, de 15 a 20 anys, alguns amb experiència com Clown de circ. Discutim la millor opció, una primera idea: un intensiu de 4 hores al dia, 4 dies a la setmana, 2 setmanes. Ideal per poder fer una bona introducció de diversos aspectes del nostre clown, però vam pensar que seria una mica bèstia … millor començar més suau, 2 hores la primera setmana i ja veuríem la segona … Què emocionant !!!!

Comencem les classes, a les 9 am, i ens dirigeixen a la carpa del circ per fer les classes !!!! qque bonic lloc … màgic !!! Comencen a arribar els alumnes i ens anem presentanso … I comença la festa !!!!

Els alumnes, com a bons adolescents, al principi estaven una mica dispersos, es distreien parlant entre ells, el normal, mentre Him, la cap d’estudis, ens traduïa, i de tant en tant els posava una mica a ratlla a cambodjà …

Comencem amb exercicis bàsics, de confiança, de cohesió de grup, i cada vegada ho vam complicant una mica més. L’evolució va ser preciosa, la distància inicial s’anava reduint, cada vegada agafàvem més confiança (ells i nosaltres), va començar a mostrar-se l’afecte, les ganes d’aprendre, l’interès, la interacció del grup, les ganes de superar-se, de seer més ells, deixant-portar més per les seves ganes de veure la gent riure, sentir, compartir …

Al principi de la segona setmana podíem fer els escalfaments totalment coordinats, fins i tot canviàvem d’exercici amb un sol gest, tots a una, concentrats i motivats … donant-ho tot !!!!

En planejar el taller amb el personal de Phare ens vam comprometre a fer una mostra de cap de taller, així que al final de la primera setmana havíem de començar a donar-li forma a la mostra … empiezaban els nervis … La mostra s’anava a representar per a tot el personal de l’escola … sense pressió, jejejejeje … Així que vam decidir que el dies restants faríem 4 hores … a treballar al màxim …

Durant la segona setmana vam fer alguns exercicis més d’improvisació, fins que vam tenir material suficient per definir entre tots el contingut de la mostra final amb una mínima coherència (artística) … la proposta era acolorida i participarien tots per igual. A les tardes ens va fer de traductora Vanara, una professora de diàbolo de l’escola, que també havia fet alguna cosa de Clown. Es va oferir a fer un paper d’unió entre els diferents nombre, així que genial, ens aniria de perles !!!

Així que la segona setmana va ser intensa i laboriosa. Els estudiants estaven nerviosos i bolcats, disposats. Li tirem tots moltes hores, a classe i generant idees, fins que al final vam aconseguir tenir una mostra … només faltava portar-la a l’escenari …

El dia de la mostra: classe al matí i primer assaig general a la tarda, just abans de l’actuació … no hi havia més temps … Per tenir tota la seva atenció, ja que estaven nerviosos i dispersos, repassem els moviments de tres en tres, total atenció, a sac, adreces clares i simples, canvis d’escenari integrats i molt bàsic, i alguna indicació des de les grades per clavar moviments que no hi havia temps per assajar …

Amb les músiques a punt, tot preparat i les grades llistes … Comença l’espectacle !!!! Tots els nens de l’escola estaven per veure els seus herois, els grans, els estudiants d’últim curs, que fins i tot havien pogut veure actuant … Nosaltres estàvem mig cagats … amb tan poc temps per preparar, un taller bastant curt, encara que intens, això sí, quedava clar que era un “work in progress”.

Surt el sotsdirector per presentar, ens criden per co-presentar i així explicar el nostre projecte, resumim el treball realitzat amb els alumnes i aïllem l’escena … Se sent el crit dels actors en grup, cauen les llums de grada i s’il·lumina l’escenari … Acció !! Apareix el primer estudiant … la gent comença a riure … ho està fent millor que mai, súper divertit, surt el segon, però quina naturalitat !! això no ho havia mostrat a classe !! El públic encantat !!

Apareixen tots, tot va com una seda, concentrats, molt fins, agradant-, i agradant al públic … espectacular !!!! Tot surt perfecte, en tots els sentits !!! S’ho van passar genial, el van gaudir durant tot la mostra, i al final … una gran obación del públic !!!! Un gran èxit !!!! Molt ben resolt !!! En total va durar uns 40 minuts, perfecte !!

Després de la seva actuació nosaltres vam fer el nostre nombre de Clown, encara que els nens ja havien vist els seus ídols i la majoria no es van esperar ni a veure de què es tractava. Ens preparem en 5 minuts, després d’estar al 200% amb els alumnes, ens vestim i va començar a sonar la música que donava la meva entrada … Estàvem en una carpa de circ, amb les grades plenes, l’espai convidava al joc, a compartir la nostra emoció, a gaudir com els nens que som ia donar-ho tot pel públic que ens estava veient …

Va ser molt bonic, amb una calor captivadora mostrem tot el nostre interior, les nostres ganes de compartir i el nostre amor pel que fem … El món és molt gran, i la seva gent molt diverses, però alhora tots tenim una base comuna, tots estimem, patim, anhelem, i compartim. La comunicació a través del clown és universal, i això ens dóna ales per jugar i connectar amb gent de tot arreu, amb reaccions diverses, però totes elles compreses …

I així va finalitzar la nostra experiència amb el circ social Phare Ponleu Solpek, després de més de dues setmanes a la fantàstica ciutat de Battambang, deixant un estel brillant en el nostre cor, per sempre … que bonic compartir i així rebre … Tornarem a veure-us triomfar !!!!!