Després del taller realitzat per JRS anàvem a fer una actuació al Orfenat de Palana. Es tracta d’un orfenat amb 177 nens d’edats compreses entre 5 i 18 anys. La meitat prové de famílies que no tenen mitjans per mantenir-los i l’altra meitat directament no té família …

Només creuar el carrer ja estàvem a l’orfenat. Primer ens trobem seu camp de futbol, ​​amb porteries fetes amb tres pals de fusta. Després l’edifici on anàvem a actuar, una gran sala on ja es trobaven tots els nens esperant-nos … que pressió !!!! No havíem ni begut aigua després del taller anterior !!!! I al costat dels dormitoris, una gran cabana de fusta, una sala gran plena de lliteres de fusta, ens sentíem com estar en un altre segle …

No podíem perdre ni un segon, ja que tots estaven esperant !!!! Vam entrar a la sala per veure l’espai … ens observaven, teníem moltes mirades sobre … expectants … així que anem a fer una mica el ximple … jajaja … la reacció va ser immediata … van començar a riure i acostar tímidament … Tenien molta curiositat però també un cert respecte … de què anava això? Que fa aquest tio mirant-nos sense fer res amb cara d’ensurt …? jajajaja … que cosa més mona, amb samarretes de talla més gran, cares brutes després d’haver jugat a futbol, ​​els pèls esvalotats, aquests somriures ensenyant totes les dents, cares de murris … Això seria molt bonic !! !

Però primer el primer … Paul, el responsable del centre i el nostre contacte, ens faria de tècnic de so. Vam provar l’altaveu, tot correcte, li vaig dir les marques de canvi de música, tot entès, i vinga !! Anem-nos !!! Ah! la càmera, la col·loquem per poder gravar aquesta irrepetible escena … 177 nens amb ganes boges de veure què oferíem !!!! I un cop tot al seu lloc … a canviar-nos !!!!

Ens canviem rapidíssim en el seu dormitori, sobre una llitera de fusta, maquillándonos, l’escàs maquillatge que fem servir, amb un trosset de mirall que portem, i … llestos !!!! Petons, moltes merdes, copets al cul i a escena.

Només entrar, amb un ensopegada simulat ja van començar les primeres rialles … el públic estava molt disposat … El xou anava molt bé !!!! Els estava encantant …

El que no van poder veure va ser la majestuosa entrada de Mayra per darrere de la sala, com entrava sense avís va passar desapercebut … però jo sí que ho vaig veure … jajajaja … va sortir volant !! … vaig haver de reprimir el riure … i ella, com a gran professional que és, va seguir com si res hagués passat …

En un moment vam demanar un voluntari, ha de ser un nen petit perquè ho hem de agafar en braços … doncs no hi havia manera que un dels petits s’atrevís a sortir … jajaja … Per sort un agosarat voluntari va sortir al rescat, el problema és que era molt més gran del que s’esperava … però no canviem res, i va ser encara més còmic … que rialles sostenint al voluntari en braços … primer jo, i després el següent voluntari adult, Paul … jajaja … la gent va reconèixer l’error del moment i encara reien més …

I finalment, vam acabar, amb la mateixa escena d’amor de sempre, entre aplaudiments, crits i rialles … Tots els nens ens van envoltar i vam començar a xocar els cinc, s’apilaven, ens envoltaven penjant dels nostres braços … eren per menjar-se’ls a tots !!!! I per acabar, una foto final de grup … amb els 177 nens !!! jajajaja …

Que preciós lloc per acabar un dia tan ple de tot … Des adolescents amb moltíssimes ganes de conèixer, de compartir amb nosaltres, de escoltar-nos, a desenes de Tom Sawyers i Huckleberry Finns amb els pèls esvalotats i el tirador a la butxaca, gaudint i regalant-nos les seves rialles … Aaaaish … aliment per al cor …

Sortim per canviar-nos, estàvem envoltats de desenes de nens, observant, comentant entre ells, mentre, seguíem fent el pallasso per a la seva diversió … Aquests nens estaven totalment oberts al que els poguéssim oferir … i s’ho vam donar tot, el nostre amor, les nostres rialles i les nostres llàgrimes … la veritat és que es mereixen això i molt més … No ens volem anar !!!! fins aviat … sniff …