La nostra següent parada és: Kids Ark Foundation, una organització sense ànim de lucre que es dedica a ajudar a nens i dones al nord-oest de Tailàndia. Se centren sobretot en nens i dones en situació de pobresa pertanyents a minories ètniques sense recursos. Els ajuden perquè puguin tenir uns mínims d’educació, higiene i drets, perquè puguin trencar la línia de pobresa. A més els proporcionen un espai on puguin estar segurs i créixer en un entorn més adequat, física i psicològicament. Tenen diversos centres al nord de Tailàndia, nosaltres vam anar al centre del districte de sansai, als afores de Chiang Mai.

Ens va venir a buscar amb cotxe Mr. Ja, un tailandès molt simpàtic que s’encarrega d’organitzar aquest centre. Després de 45 min conduint per fi vam arribar, un lloc amb 2 edificis ben construïts, uns estava dedicat enterament per als nens, l’altre és un ambulatori a la part baixa, i al primer pis tenen sales on els nens també poden realitzar activitats.

El primer que vam fer va ser menjar amb els educadors i amb els nens, que ja estaven en fila índia amb la safata esperant que es la omplissin. Hi havia uns 40 nens, entre 6 i 14 anys, plens d’energia i amb radiants cares. Ens miraven amb curiositat i timidesa, i reien quan fèiem algun intent de parlar tailandès. Els nens gairebé no parlaven anglès, però amb gestos i la traducció dels educadors la comunicació va ser fluïda.

Comencem amb els tallers, on els nens es van divertir moltíssim, al principi una mica tímids, però a mesura que anaven escalfant es van lliurar completament a les activitats. Ens va sorprendre el disposats que estaven a demostrar les seves habilitats interpretatives, mentre els més valents s’afanyaven a fer el pallasso … el propòsit del dia !!

La segona part del dia nosaltres ens encarreguem de fer un espectacle de Clown per a ells, hauríeu de veure les seves cares, estaven perplexos de veure’ns actuar, amb la boca oberta, observant el nostre moviments, i tot i que ja havíem compartit una bona estona, en alguns moments que demanàvem la col·laboració d’algun voluntari els costava molt mostrar-se.

I així acabem un dia inoblidable, en la millor companyia i amb el cor ple dels seus somriures. Ens vam anar amb una bossa de menjar per sopar que ens van preparar i el record de tots els nens acomiadant-se de nosaltres entre abraçades i rialles. Aaaaaish … que bella és la vida del pallasso …