Una de les col·laboracions que vam fer a Cambodja va ser amb l’ONG Karuna Battambang que pertany a SALZE, una associació lligada també a la Prefectura Apostòlica dirigida pel Monsenyor Enrique Figaredo, un jesuïta asturià que actualment és Prefecte Apostòlic de la diòcesi de Battambang i President de Càritas Cambodja. Kike ha dedicat la seva vida a treballar pels més necessitats, especialment, els refugiats, els discapacitats i els nens que viuen en la pobresa, la qual cosa li ha valgut l’apel·latiu de “el bisbe de les cadires de rodes”. Aquesta ONG es dedica principalment a l’escolarització de nens en condicions de pobresa que normalment es troben en zones rurals. Construeixen escoles, es comprometen amb el personal docent i fan un seguiment del nivell escolar dels alumnes amb exàmens periòdics.

En aquesta ocasió, els col·laboradors de l’ONG, amb els nostres contactes Thea i Phut, es dirigien a diverses escoles a realitzar proves de nivell per assegurar la correcta evolució de l’escolarització dels alumnes i les alumnes. De camí, ens portaven a l’escola Phies.

Aquesta escola es troba a 10 km de Battambang, en una zona remota enmig d’arrossars. En l’època de Pol Pot, aquests camps d’arrossars eren extensos camps de treball, on es posava en pràctica les desgavellades idees d’augment de producció del líder dels Khmers Rojos … gairebé res … encara es podien escoltar la terra cridar …

L’edifici de l’escola havia estat un estable per a animals que es trobava sobre un llac. Alguns professors locals l’havien utilitzat per ensenyar a alguns alumnes en el passat però per la manca de recursos havien hagut d’abandonar la idea i tancar-la. Karuna Battambang l’havia obert de nou, l’havia condicionat i proporcionat ajudes als professors que impartien classe allà. A més, per assegurar l’assistència dels nens, les famílies reben una quantitat d’arròs per l’escolarització dels seus fills. En el cas que el nen no assisteixi a l’escola es retira l’ajuda a la família, així s’asseguren que el nen sigui el principal beneficiat.

Arribem a pick up a l’escola, l’edifici es compon de 5 aules. Aquest és completament de fusta, una plataforma suspesa sobre un llac sec, pintada de marró. El sòl es componia de taulons, igual que les parets. Ens van rebre dues professores i ens van fer passar. Hi hauria uns 50 alumnes en total, de 3 a 8 anys. Els nens s’amuntegaven a la finestra per veure’ns, amb enormes ulls, observant-nos amb atenció. A la primera aula la professora havia sortit, així que vam aprofitar per colar-nos i saludar els nens. Tenien uns 8 anys, i com ja estaven somrient, ens vam posar a fer el ximple, assenyalant les paraules escrites en cambodjà a la pissarra i fent-los repetir-les en alt …

Tots van entrar en el joc, mentre fèiem gestos d’aprovació de manera còmica, reien, i començaven a jugar amb nosaltres. Eren molt agraïts !!! Qualsevol gest còmic que féssim reien a cor què vols !! Els encantava, en sortir de la classe ja estàvem jugant a amagar-nos i caminar silenciosament, tots seguien al mateix ritme, fins que un trencava a riure i es feia el descontrol … molt divertits. Tot d’una, les professores van començar a organitzar als infants, traient-los de les classes per posar-los asseguts al lloc que actuaríem. I nosaltres ens vam anar a preparar per al xou … amb aquest públic la diversió estava assegurada.

Els nens s’impacientaven, així que havíem de sortir ja !!! I així ho vam fer … vam sortir i ja es van començar a riure …

El terra de fusta, el banc de fusta, el decorat eren els camps d’arròs … un teatre idíl·lic !!!!

preciós, acompanyats pel cant dels ocells … I de públic unes somriures gegants … Tarda poc a demanar voluntaris, sabia que es prestarien ràpidament al joc … I així va ser, vam poder compartir junts tot l’imaginari del nombre, rient junts i enamorant junts … Que amor de nens !!!!

Quan vam acabar vam sortir de l’escenari a treure’ns el nas, i quan vam tornar estaven preparats, gairebé nerviosos per encertar el moment, per aplaudir-… un moment preciós … Tots volien seguir jugant, això no podia acabar aquí !!!

Impossible oblidar a aquestes petites criatures rialleres amb els seus camisitas, les seves dents mellados i les ganes de mossegar, riure i rebolcar-se per terra …

no entenc en quin moment hem deixat de fer-ho … Ens portem una part de la vostra senzillesa i de la capacitat de gaudir amb total entrega. Un racó del món que portem al cor …

I ens vam anar pel mateix camí que vam arribar, de tornada a Battambang plens d’il·lusió i amb el cor robat per aquestes personillas tan precioses i divertides … Fins aviat !!!