El següent projecte va arribar de la manera més imprevisible. Vam posar un anunci en una pàgina de facebook per veure si podíem representar el nostre espectacle Sospirant Pinzells a Vientiane i ens va contestar Angélique, una noia francesa que col·labora amb l’ONG Enfants du Mekong. Aquesta organització té 10 centres repartits pel món i multitud de centres d’acollida, donen suport a milers de nens, els ajuden en la seva educació i els preparen perquè puguin accedir a un treball digne el dia de demà.
Ens vam reunir amb Angélique i vam pactar la data i el temps que seria convenient perquè nosaltres féssim un taller i actuació a nois i noies d’entre 16 i 24 anys, tots provinents de zones rurals de Laos, sense recursos per invertir en una educació que suposa una despesa que la majoria no pot costejar.
Va arribar el dia. Primer vam quedar per dinar amb Angélique, Mr. Tui, un senyor laosià molt simpàtic, fundador del centre a Vientiane i responsable a Laos, també hi havia la seva dona i dues voluntàries del centre, Sue i Ségolène.
Mr. Tui ens va explicar les dificultats que havien tingut des de la seva obertura de feia un any i l’important que era per als nois i noies conèixer les possibilitats de futur a les que poden optar i així poder trencar la línia de pobresa en què normalment estan atrapats .
Un cop dins del centre ens esperem a que tots arribessin, noies i nois joves, amb cares despertes, mirades curioses, ens observaven de reüll … sense perdre detall mentre conversaven entre ells.
Quan van estar els 48 nois i noies, els vam explicar qui som i què estem fent, el nostre viatge i el propòsit d’aquesta visita, mentre Mr. Tui traduïa. Els descrivim el que suposava ser Clown per a nosaltres, les seves cares d’incomprensió es dissimulaven per no semblar descortesos però sabíem que ho entendrien sobre la práctica.Los separem en dos grups de 24. Comencem escalfant amb el primer grup, completament entregats, curiosos pel que nosaltres, fent-nos anomenar “Clown”, els podíem mostrar … a mesura que el taller avançava més s’encomanaven de les nostres ganes, motivació, ho donaven tot i buscaven amb nosaltres el sentit a cada exercici, una joia poder compartir aquests moments, tan efímers però tan fora del dia normal. El temps va passar volant !!
Amb el segon grup substituïm un exercici per poder fer una petita improvisació final, en petits grups. Va ser un encert, amb certa timidesa i por escènica van representar alguna cosa de la seva pròpia collita, junts, oferint sense escatimar, potser per primera en públic, una petita part d’ells mateixos. Alleujats, ens van agrair l’estona junts amb un sonor “Kop Chai Lai Lai !!”
Després del taller tocava la nostra actuació. El preparem al pati per poder tenir un fons verd, arbres i arbustos, escenari ideal per al nostre xou. Vam posar uns tamborets perquè tothom pogués seure, va quedar genial !! Ens vam anar a preparar mentre ells s’impacientaven …
Va començar el xou !! i ja al principi es van escapar les primeres rialles. Després d’unes hores compartint junts, alimentant el riure, veure’ns com pallassos havia de ser graciós … jejeje. A mesura que avançava l’espectacle el públic estava més entregat, més calent, les rialles ocupaven l’ambient, somriures, crits de sorpresa … Les seves cares eren tot el que necessitàvem, el sou que buscàvem, necessitàvem …
Al final, molts aplaudiments, cares feliços acompanyant-nos per deixar-nos clar que els havia agradat molt. Un noi se’ns va acostar i ens va dir: “Això ha estat molt interessant” amb cara sincera i ulls oberts … el millor que ens podien haver dit … Ho havia entès tot !! havia vist més enllà de dues persones amb una bola vermella al nas accionant de forma divertida … Aquest noi ha donat encara més sentit a la nostra feina …
I després de canviar-nos, una xerrada final amb Angélique i Sue per digerir el viscut, ens vam anar … deixant enrere un dia preciós, compartint, donant i rebent amor, comprensió i connexió a un nivell més sincer …
Esperem que la vida us somrigui !! 😉