De la residència Chandeswori vam agafar un autobús per anar a Lamagaun, un llogaret molt petita a les muntanyes on l’ONG Hugging Nepal està construint una escola.

Hugging Nepal va néixer de la inquietud d´un grup de persones, la majoria espanyols que viuen al Nepal, que després de la tragèdia del terratrèmol es van unir per donar ajuda directa als afectats per la catàstrofe. Des de la reconstrucció d’escoles, de cases, fins a impartir cursos de formació professional i / o ajuda en camps de refugiats.

L’autobús local ens va portar fins Ranipauwa, i d’allà vam caminar uns 2 quilòmetres per una carretera de fang, creuant diminutes aldees amb gent que ens observaven en passar. Ens va costar molt identificar el “poble” ja que es tracta de diverses cases escampades pel vessant de la muntanya. Preguntant a la gent vam aconseguir arribar al campament dels voluntaris que estaven construint l’escola.

La primera a rebre’ns va ser Mire, una dona genial que es dedica a passar les seves vacances treballant per millorar la vida d’altra gent, després vam conèixer a Lucas, un noi maquíssim també molt dedicat, i finalment Alfonso, un escalador que es dedicava a treballar a Espanya per poder després viatjar al Nepal, ajudar gent amb el seu treball i ensenyament, i fer alguna expedició de muntanya.

El campament dels voluntaris era molt pintoresc, es tractava de dues carpes cobrint una zona de tendes de campanya i una taula llarga, era com el campament que surt a les pelis d’expedicions de científics en les amazones … ens va agradar.

A nosaltres ens van deixar la tenda de campanya d’una parella que en aquell moment estava a Katmandú. Vam sopar en una casa que hi havia al costat del campament, una casa feta amb fang i pedra on dos vellets encantadors s’encarregaven d’alimentar els voluntaris a força de Dal Bat … arròs i una sopa de llenties … Mire ens va comentar que portava una mica malament el tema de menjar sempre el mateix … jejeje … no m’estranya, i a més el Dal Bat és força insípid …

La cuina dels avis era tota de fang, i estava a un costat de l’habitació principal, o menjador. La dona cuinava asseguda a terra, i nosaltres esperàvem la nostra safata amb Dal Bat asseguts al voltant d’ella. Vam sopar tots junts sota la llum del foc i una llanterna, ells ens explicaven les seves experiències, presents i passades, i nosaltres els descrivíem els nostres viatges. Gent molt maca que ens va encantar conèixer !!

L’endemà, tots es van despertar a les 6 am per anar a treballar. Nosaltres vam dormir fins a les 7:30, vam esmorzar i ens vam anar cap a l’escola. L’escola es componia de dues parts, una cabana provisional on hi estaven els més petits, i més amunt del camí una zona amb dos edificis restaurats, després del terratrèmol, i un edifici en construcció. En aquesta segona zona vam coincidir amb l´Álvaro, un dels fundadors de Hugging Nepal.

Primer vam fer el taller amb els estudiants de 6 a 10 anys. Eren uns 30 alumnes, amb cares d’emoció per participar-hi, super motivats, un gust… Vam començar amb els exercicis introductoris, i no va ser fàcil … estaven molt excitats !!! Jejeje … però poc a poc es van anar concentrant i els exercicis van anar molt bé.

La part final consistia en realitzar petites representacions… estaven súper graciosos amb els nassos … representant situacions … per menjar-se’ls !!!

Un cop acabat el taller, com sempre a córrer per preparar-nos per l´espectacle. Vam anar uns metres abaix del turó, fins al barracot on hi estudiaven els més petits. Allà faríem l’espectacle per a tots els alumnes.

Ens van deixar una habitació a la casa del costat per preparar-nos, canviar-nos de roba i maquillar, es tractava d’un magatzem de gra de blat de moro … un camerino campestre … jejeje …

Alfonso ens va ajudar fent de tècnic de so i organitzant que els nens es col·loquessin a la zona del públic, tot pensat perquè ells estiguessin a l’ombra.

Així que quan tot va estar a punt … Que comenci l’espectacle !!!! Ole ole ole ole !!!! Des del primer moment els nens i nenes estaven completament disposats, motivats, donant-ho tot !!

I nosaltres ho vam aprofitar, vam jugar amb ells, compartint el moment, les seves cares eren un regal, es quedaven sorpresos veient-nos, vivint la nostra història, gaudint del moment, sentint les emocions que els plantejàvem… sense paraules, només rialles i emoció… un regal per l’ànima, aliment per al cor… Encara que soni repetitiu, ens guardem aquest moment per no oblidar…

I després de l’espectacle, els voluntaris van tornar al seu treball i nosaltres vam recollir les nostres coses, amb les motxilles a l’esquena, ens vam acomiadar dels companys i vam desfer el camí cap a Ranipawa … aquest cop 2 km de pujada, amb 17 kg a la esquena, cansats del taller i l´espectacle, es va fer moooolt llarg… Finalment vam arribar al carrer principal per esperar l’autobús que ens portaria de tornada a Kathmandú.

Ha estat una experiència genial compartida amb una gent increïble … a tots us portem al cor.

I va ser una grata notícia que Alfons ens digués que l’endemà els nens estaven repetint els exercicis que havíem fet al taller de clown … això és molt bon senyal … Ole ole ole !!

La següent col·laboració va ser molt molt bonica. Hugging Nepal, (us parlarem d’ells en un altre post) ens va passar el contacte de la Montse, una noia de Barcelona que treballa i viu a Katmandú, per a la fundació catalana Petit Món, que traduït al nepalès és Sano Sansar. Entre d´altres projectes, ells gestionen una casa d’acollida per a nens i joves sense recursos.

Petit Món és una associació catalana, fundada per tres germanes de Barcelona, ​​que porta a terme diversos projectes al Nepal, Índia, Burkina Faso i Barcelona, ​​amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels col·lectius més necessitats assegurant-se poder donar-los un futur millor. I tots els projectes, almenys al Nepal que són els que vam conèixer de primera mà, estan gestionats meravellosament i sobretot amb moltíssim amor i afecte.

La casa alberga a 30 nens i nenes de diferents edats, des de 6 anys, Sadan, un preciós trasto de nen del que t’enamores, fins adolescents com Asok, que sempre està fent bromes, de bon humor i amb un tracte exquisit, o Karen, un músic sensible i amable… a més dels que ja no viuen a la casa perquè van a la universitat i inicien la seva independència, també assistits per Petit Món.

A través de donacions privades, Petit Món els proporciona tot el que necessiten, una llar ben equipada i neta, menjar, roba, i tota l’educació que vulguin disposar, fins i tot tenen joves estudiant carreres a l’Índia perquè al Nepal no són impartides. I a més, i més important els donen molt d’amor!!!!

Pel que vam veure, la major responsable que tinguin tant d’amor és la Montse, una bellíssima persona que viu amb ells a la casa. Els fa una mica de mare, d’amiga i de professora… Només cal anar-hi per poder apreciar-ho.

Quan la Montse arriba a casa l’envolten mitja desena de nens i joves a la recerca d’atenció, consell, permís, material o diners… de debò, jo hagués perdut la paciència ràpidament… però ella ho gestiona d’una forma magistral… amb una paciència immensa… Ens va deixar enamorats!!!

Som admiradors seus… Això també es tradueix en els nens, vam sentir moltíssim d´amor mentre compartim el nostre temps amb ells… només estar a la casa va ser una experiència d’amor de debò… ens vam enamorar de l’ambient!!!

Amb la Montse ens vam comprometre a col·laborar amb alguns dels projectes que Petit Món té a Kàtmandu i voltants. I la Montse ens va deixar viure mentrestant en un pis que l’ONG té disponible, un luxe que ens va donar un respir necessari…

La primera col·laboració que vam fer per descomptat va ser a la casa d’acollida Sano Sansar.

Vam fer 2 dies de taller de teatre i una actuació. Així que comencem a treballar!!!! El taller el vam fer amb els més petits, que eren uns grans trastos, i molt divertits !!!! Acabaven de sortir del col·legi, així que venien amb ganes de gresca.

Amb la Mayra ho vam veure clar, haviem de fer exercicis més físics al principi per rebaixar una mica l’energia… jejejeje…

Tot va sortir com una seda, els van encantar les activitats, poder representar històries, lluir-se davant dels altres membres de la casa, imaginar, crear i riure tots junts… Són uns nens feliços i amorosos!!!!

Els dos dies de tallers van transcórrer genials, entre rialles, bromes, confiança, creativitat, imaginació i moltes situacions de germans, com en una gran família, o millor que en moltes famílies…

I a continuació, l´espectacle de clown. Vam decidir fer-ho a l´entrada de la casa perquè és l’espai més gran, l’únic problema és que havíem d´esperar que tots els nens tornessin de l’escola, i això comprometria la llum… bé, llavors hauríem d’exagerar més els gestos…

Ho vam preparar tot. El director local de l’ONG, Mr. Rupak ens va fer de tècnic de so i Asok d’operador de càmera… de la GoPro… jejeje… Que comenci l’espectacle!!!!

Com sol passar, no estaven acostumats a veure el tipus de clown que oferim, menys circense i més teatral, així que els primers moments són d’estupor, seguit d’algun riure que va catalitzar l’arrencada general de rialles. Era evident que l’estaven gaudint, ho estàvem gaudint !!!

Vam finalitzar sopant seu Dal Bat de cada dia i un tros de truita de patates que vam cuinar per a ells, concretament 3 truites fetes amb 24 ous i 1 quilo de patates…

I així vam passar l’estona tots junts, envoltats per l’enrenou quotidià, el de cada dia, 30 nens feliços i contents gaudint i comentat els seus moments…

No hi va haver comiat perquè encara estaríem per allà uns quants dies més… Ens encanta!!!!