A Nova Delhi vam contactar amb Jesuits Refugees Service (JRS) una ONG iniciada el 1980 que prové de l’ordre dels Jesuïtes. S’han dedicat des de fa dècades a l’atenció de gent vulnerable, resultat de conflicte armat o desastre natural, en ocasions corrent molts riscos. Sobretot es dediquen a assistir a gent en camps de refugiats o desplaçats a tot el món, per assegurar-los una vida el més digna possible, per defensar els seus drets en els països on són refugiats i implementar programes de desenvolupament per a individus i comunitats perquè puguin reinserir-se en la societat com més aviat millor.

JRS cobreix diverses àrees d’atenció. Ells treballen en educació, desenvolupament personal i professional, programes de desenvolupament econòmic, salut, suport psicològic, centres de diversitat funcional, assistència en emergència, en nutrició, i també donen assistència legal i de drets humans. Amb 1400 treballadors, sense comptar els refugiats que entrenen perquè siguin professors, han ajudat a milions de persones a tot el món, en 60 països … gairebé res … des del primer moment ens va sorprendre la increïble obra social i d’ajuda que fan, donant esperança a milers de persones a tot el món …

Ja havíem treballat indirectament amb ells en Myitkyina, a través de la germana Rose Mary de les Germanes de Jesús. Enviem un correu electrònic i no vam trigar a rebre resposta, el pare Stan, director de JRS Índia ens va citar per parlar amb nosaltres. Ens va proposar portar un taller per a refugiats de Myanmar de l’ètnia Chin a Delhi. Nosaltres acceptem sense dubtar-ho, i vam acordar que podria ser el següent dilluns. A Delhi hi ha uns 2000 refugiats de l’ètnia de Myanmar Chin, una de les 7 més importants ètnies d’aquest país.

Chin és un dels 7 estats ètnics de Myanmar. És considerada la regió més pobra amb un índex de pobresa del 73%. El 50% de l’activitat econòmica en aquest estat és agrària. Al 1962 el general Ne Win va donar un cop d’estat a Myanmar i ha governat el país durant 26 anys. Durant aquest període el govern va dur a terme una birmanización del país per diversos interessos, perseguint totes les ètnies diferents a la birmana. L’ètnia Chin ha anat escapant a l’estat indi de Mizoram, fronterer amb l’estat Chin, on no són reconeguts com a ciutadans. Més de 12.000 d’aquests refugiats es van traslladar a Delhi, una gran urbs on trobar una feina digna pot ser tasca impossible.

Així que el següent dilluns ens dirigim cap al lloc on ens havien citat, un centre de desenvolupament de JRS on els refugiats Chin aprenen anglès, informàtica bàsica, costura, i altres activitats per donar sortida laboral a la gent del camp de refugiats. Recordem que el principal objectiu d’un camp de refugiat és la seva desaparició, a causa de la reinserció de la seva gent en una societat sense violència i que els permeti un desenvolupament normal. No obstant això hi ha molts camps de refugiats que porten en funcionament dècades. Per aquest motiu JRS proporciona recursos de desenvolupament personal i professional, per aconseguir que puguin guanyar-se la vida d’una manera independent.

Al centre de desenvolupament preparem el que ens havien demanat, un taller distès i divertit-do per a les dones que assisteixen allà … o sigui, un taller de Clown !!!! Jajajajaja … Saludem a Steffi, Jovin i Morning, part del personal de JRS. Entrem a la sala, i allí estaven elles, totes dones. Un grup d’unes 20 dones d’edat compresa entre 20 i 60 anys, assegudes a terra, algunes amb nens enganxats al coll. No tenien ni idea de què anàvem a fer, les seves cares eren de timidesa extrema !!!! jajajaja … cap problema, això és el normal … Anem per feina !!!!

Comencem amb l’escalfament, divertit, totes motivades i disposades, rient en veure a les seves companyes. Al principi es notava que no estaven molt entrenades en exercicis d’atenció, però poc a poc la concentració va anar en augment, aconseguint que ho donessin tot … Les més tímides eren molt tímides !!! jajaja … però altres tiraven del carro arrossegant al grup. Es veia un sentiment de comunitat, de suport entre elles, i es notava que anaven al centre de desenvolupament a aprendre.

Entre rialles es motivaven i reptaven les unes a les altres, es empenyien a sortir voluntàries i es reien juntes les unes amb les altres … Els exercicis d’improvisació van ser molt bé. Estaven molt gracioses amb el nas de pallasso … que mones … al principi estaven totes super tenses, però poc a poc es van relaxar i es van permetre gaudir del moment, entre rialles i comentaris, sorpreses que elles poguessin estar actuant davant de un públic …

Tots ens partíem de riure, era realment divertit i tendre veure-les allà, gaudint com nenes petites, oferint generoses a les seves companyes aquestes escenes de les seves vides …

Va ser una gran experiència, elles van fer un gran esforç, les havíem tret molt lluny de la seva zona de confort, i havien respon perdut molt molt bé, amb valor i entenent perfectament la proposta, dos valors molt importants per fer un pas endavant, per estar disposades a endinsar-se en una societat molt diferent a la seva … Us desitgem el millor de cor, ho teniu tot per aconseguir-!!!!