L’última experiència que vam realitzar a Kuala Lumpur va ser a l’escola Rainbow of Love. És una petita escola creada per l’ONG Human Aid per als refugiats Rohingya a Kuala Lumpur. Est els i infants no tenen dret a educació formal perquè el país de Malàisia no reconeix als refugiats, i per tant no tenen papers, excloent-los de la possibilitat de tenir educació regulada. L’escola Rainbow of Love proporciona educació no formal per a aquests nens rohingyas refugiats.
Ja només entrar vam conèixer a Haziq, el nostre contacte, es tracta d’un voluntari local que fa serveis per a l’escola. Ens va encantar la seva atenció, les formes i la formació que no va donar sobre l’escola, d’una forma molt lògica i coherent, amb una dedicació completa al benestar dels nens i nenes de l’escola, realment un salvavides per a aquests nens, que després de haver patit un camí d’infern ia punt de morir al seu país d’origen, aquí troben afecte i oportunitats que si no fos per ells no tindrien.
Haziq va fer cridar a els i les infants perquè anessin a la planta de baix on anàvem a dur a terme els tallers. Van aparèixer 57 nens i nenes d’edats diferents, des de 17 anys a 5 anyets !!! eren per menjar-se’ls !!! i estaven súper disposats i motivats !!! Que caretes somrients més precioses … Al principi erem desconeguts, i tots es comportaven tímidament … Però oc a poc amb les nostres pallassades es van anar deixant anar i es van lliurar al taller, a gaudir i compartir amb nosaltres …
En un moment del taller, li tocava el torn a unes nenes d’uns 6 anys, estaven tan emocionada de participar que no podien aguantar l’emoció !!! estrenyent les seves caretes de la il·lusió que els feia !!! Només aquest instant ja justifica tot el que fem, la il·lusió d’una nena, el repte, l’emoció, de compartir, de dibuixar un somriure en les seves cares, de crear alguna cosa per a la seva comunitat …
I amb tot l’enrenou dels i les infants boij@s per ser el següent voluntaris, prepareu @ s per donar-ho tot, amb total entrega i sinceritat, vam haver de finalitzar el taller … L’única nota trista va ser la cara decepció de els que no van tenir més temps per a ser partícip de les activitats … Però els professors ens van dir que seguirien amb les activitats perquè tothom pogués gaudir-ne.
I d’allà vam passar a menjar, van estendre unes lones plàstiques a terra on tots els nens es van asseure en grup. Enmig de cada grup van posar una gran safata amb una muntanya d’arròs i uns ous al curri …
Tots els i les infants estaven super micos, super educats, esperant que els encarregats acabessin de servir per començar a menjar … Nosaltres vam dir que no teníem problema en menjar en els plats comunitaris, però finalment ens sivieron un plat a cada un per separat …
Això sí, ens vam asseure al mig de tots, compartint i jugant amb els i les infants. Que bonics són, es mereixen tot el que els puguem donar, perquè ells i elles ho donen tot, sense reserva, així que això intentem, que se sentin que som mereixedors dels seus somriures !!
Esperem tenir l’oportunitat de tornar …
