A Myitkyina vam conèixer a una germana de l’ordre filles de Jesús, Rosemary, i ens va demanar si es podia unir els dos últims dies al taller que estàvem fent (veure post de Fondacio), li vam dir que cap problema.
Rosemary està portant una formació per a professors que estaran destinats a ensenyar en escoles de camps de desplaçats portats per l’ONG Jesuits Refugees Service (JRS). Aquesta ONG té presència a tot el món, proporcionant educació i recursos a persones que es troben en camps de refugiats, que de vegades no és una situació temporal, sinó de dècades …
Aquesta és la quarta edició de la formació per a professors que es realitza, i els professors de les edicions anteriors ja estan exercint com a professors a l’orfenat i al camp de refugiats de Palana.
Rosemary ens va demanar si podríem tenir un forat per fer un taller a aquests futurs professors, també gent d’àrees remotes, en zones rurals amb escàs recursos econòmics … I nosaltres vam dir que per descomptat !!! Encara que només tinguéssim una tarda disponible … Una cosa és alguna cosa … faríem un taller de 3 hores, fent exercicis barrejats de diversos temes, sobretot de comunicació, que era el que podria ser més útil.
Així que vam acabar el taller anterior amb Fondació (veure post) vam menjar en 15 min, ens preparem la motxilla i vam sortir escopetejats cap al poble de Palana. Rosemary es va encarregar del transport, ja que estava als afores de Myitkyina. Un cop allà … que preciositat de lloc !!! Enmig d’un prat, amb les muntanyes imponents al fons, vestides amb un tul de núvols … L’escola era una gran cabana de fusta, el camí d’argila vermella, per on passava algun carro tirat per bous … Un escenari de conte …
Arribem a les 13:30 i ja estaven tots a l’aula. Es tractava d’uns 24 nois i noies, i tots entre 18 i 24 anys. El nostre traductor es deia Shan. Estaven tots asseguts als pupitres, al vell estil, tot de fusta. I vam començar, com no, presentant-nos nosaltres, després els vam fer aixecar i fer un cercle …
Comencem amb vosaltres i el vostre somni … Coneixent-un a un els descobríem, es mostraven i mostraven algunes de les seves característiques … un molt bon inici … Com teníem molt poc temps vam fer una barreja, els exercicis eren bastant ràpids i explosius , la intensitat va ser molt alta en tot moment, i ells no van tenir temps a relaxar-se …
Estaven molt compromesos, se’ls veien molts deixis, algunes actituds molt d’adolescent, però amb l’alta intensitat dels exercicis i nosaltres damunt en tot moment no van deixar d’estar connecta-dues … Insistíem molt en la necessitat d’una comunicació clara, una interacció completa entre emissor i receptor, i en tot moment el vam posar en un context docent, dirigint-lo a professors.
Vam fer un petit descans i continuem amb exercicis més descansats física-ment, però amb més dificultat. Van experimentar les dificultats de la comunicació, com no donar per fet l’eficàcia del missatge … no se’n sabien avenir amb el resultat … no s’ho esperaven, va ser realment enriquidor, per a nosaltres i per a ells …
I així vam acabar el taller d’una tarda, amb joves molt motivats que serien els profes-sors de la zona, una tasca gens fàcil, en unes condicions que requereixen més art que coneixement … Molt bona sort !!!!
I nosaltres continuàvem amb una actuació a l’orfenat, que estava just al costat, creuant el carrer … (veure el següent post).