De la capital del país, Djibouti, vam sortir en un 4×4 de ruta pel país. Des Djibouti vam agafar un ferri que ens va portar a Tajoura, després a Obok, d’allí vam anar a Ali Sabieh i finalment a Art. Quatre pobles al cor de Djibouti, tots de religió musulmana, totes les escoles situades en petites missions catòliques.

Comencem a Tadjourah, en la missió on dues dones franceses gestionen una petita escola que proporciona educació a més de 200 nens i nenes. Tadjourah és un humil publecito pescador a la costa i els nens en general no van a l’escola. Així que la tasca d’aquesta escola no té preu per al futur dels i les infants …

Els tallers van ser genials, en una sala coberta de catifes, tots els i les infants sentad i totes, impacients per començar … I el vam gaudir tots !! compartim les nostres experiències i creativitat, ara Tajoura fa teatre, expressa i gaudeix amb la veu dels més joves … no té preu …

De Tadjourah vam anar a Obok, un petit poble a la costa nord de Djibouti. El poble és molt pintoresc, ple de nens i nenes voleiant pels seus carrers … Allà vam estar a la petitona escola de gestionada per Diòcesi.

Els grups van ser d’uns 50 alumnes cada un, molt joves, emocionats, ens ho vam passar genial !! ells ho donaven tot, encantats de mostrar-li a la classe les seves habilitats, el seu talent, i la classe emocionada els responia amb aplaudiments i vitoreos … Que moments més bonics, veure les cares de est els i les infants compartint les seves lucions i somnis, entre ells i amb nosaltres …

L’endemà ens vam anar a Ali Sabieh. Es tracta d’una ciutat prop de la frontera d’Etiòpia, i prop de la ruta dels camions que transporten mercaderies des del port de Djibouti. Allà vam estar tres dies en una escola portada per unes monges italianes i de Nigèria encantadores, que ens van explicar històries increïbles de les seves experiències per africa …

L’escola és bastant gran, amb uns 500 nens … Nosaltres vam fer els tallers en una gran sala, una mica fosca, però protegida de la calor de fora i amb capacitat suficient per als grans grups amb els que anàvem a treballar …

Els i les infants com sempre van ser encantador i totes, súper emocionad @ s i disposats. Van gaudir totes les activitats que els vam proposar, sense guardar-se res, compartint totes les seves habilitats, sense guardar-se res al tinter.

Que regalàs per a nosaltres, tots els tallers van ser genials, súper rics, on els i les infants van expressar i experimentar al màxim. L’alegria i les cares de felicitats ens van donar la raó del que fem, del nostre treball …

I l’última parada va ser a Arta, un poblet a la carretera de Djibouti, allà es troben les cases d’estiu dels militars francesos establerts a Djibouti. L’escola era molt petita, només dues classes, i la portaven tres germanes del Congo molt simpàtiques …

Allà vam fer dos tallers, amb uns 100 nens en total. Els assistents estaven entre espantats i emocionats. Ens va costar una mica aconseguir la seva confiança per poder començar a treballar junts, però en el moment que van començar a gaudir es van lliurar sense objecció, i van gaudir moltíssim.

Les seves cares de felicitat, de gaudi, com amb una joguina nova acabat de descobrir … Nosaltres només els vam donar les eines i ells van fer la resta. Al final estaven tots i totes amb ganes de més, de seguir gaudint … I nosaltres satisfets per haver fet bé la nostra feina, fent infants feliços!

Al final del viatge estàvem agotad @ s però molt molt feliços, per haver rebut la gratitud de Tant els i les alumnes feliços, d’haver compartit tantes experiències, d’haver proporcionat les eines per expandir imaginació …

Ens portem una miqueta de tots i totes ells i elles amb nosaltres, en els nostres cors … Fins aviat, us trobarem a faltar !!!